Deliciós recapte

Les setmanes posteriors a la Quaresma, quan arriben bones hortalisses i verdures de temporada, és la millor època per menjar un dels grans plats de la nostra gastronomia: la coca de recapte.

Aquesta massa de pa cuita, allargassada, condimentada amb verdures i proteïna, és l’àpat perfecte que salva qualsevol menjada del dia. Amb el ritme frenètic que portem, arribar al vespre a casa, seure a la cuina i posar-te un tall de coca –o cóc a les terres targarines– a la boca amb un bon plat d’enciam i ceba tendra es pot dir que ja tenim el sopar perfecte.

Saber l’origen d’aquesta recepta tan nostrada (se’n fan a totes les comarques dels Països Catalans) és arqueologia gastronòmica. Segurament aquells humans primigenis que van dominar els cereals i s’assentaren en les primeres poblacions, aprengueren que una cosa tan senzilla com la farina de blat amb aigua, amb quatre verdures o carn cuinada per sobre, era senzillament perfecta.

De fet el gran Josep Pla, opinava a El que hem menjat (Destino, 1970), que la coca de recapte naixia o tenia l’origen a la comarca més gran de Catalunya i un dels llocs més bonics per fer turisme rural del nostre territori: la Noguera. No sabrem mai si és del tot cert o no, ja que l’origen d’aquestes receptes tan nostrades sempre és perd en la boira del temps, i més quan a tota la Mediterrània hi ha versions similars.

Però és cert que arreu de la nostra geografia hi ha forns que les fan delicioses. I si no pregunteu-ho als de Barcelona, que paren als diversos establiments que troben de camí a la muntanya i n’encarreguen per menjar-les i per congelar-les.

Així les poden dossificar i fer-les durant setmanes i setamanes. Un altre dels grans gastrònoms del nostre país, i veu respectadíssima en assumptes de la bona teca, Josep Lladonosa, defensa que la coca de recapte és un bé preuat d’arreu del territori català i no se’n pot centrar l’origen a un únic indret, encara que li abellís que fos a Lleida.

El denominador comú de totes aquestes receptes és la massa i el recapte. És a dir, una coca enfornada i ingredients de temporada.Tots tenim la nostra coca preferida, i jo m’entossudeixo a dir que és mil vegades millor que la pizza, tot i que no haguem aconseguit que estigui en Coqueries i no vegem cocaiolos o mestres de la coca en els restaurants.

El que segurament tots tenim és el forn de pa preferit on trobem la nostra coca de recapte favorita. La d’escalivada potser seria la més coneguda, però d’aquestes coques actualment se’n fan moltes versions.

Amb tot, però, les més populars serien les de carabassó amb ceba, de ceba o de verdures amb tonyina, amb arenga o anxoves. I també en podem trobar de verdures amb llonganissa, mandonguilles, salsitxes i embotits com el pernil o el fuet, de salmó fumat, gambetes, truita de riu o inclús n’he vist amb escopinyes i amb musclos.

Fins i tot ens hem atrevit a convertir coques en pizzes! El que està clar és que la categoria de coca, o cóc, ens correspon únicament a la cuina catalana. Us he obert la gana?

.