John Snow i la transformació de les ciutats
salut de la població - WIQUIPÈDIA
En les èpoques antigues era ben sabut que per poder crear una comunitat permanent calia un subministrament d’aigua potable. Les primeres civilitzacions s’assentaven al costat de rius i van crear sistemes d’aqüeductes.
L’imperi romà va desenvolupar un sistema de clavegueram extraordinàriament avançat i unes tècniques hidràuliques que durant l’edat fosca van caure en l’oblit. Van haver de passar més de 1.000 anys d’epidèmies fins que la mecanització agrícola i la Revolució Industrial van portar la pressió demogràfica de les ciutats a un punt insostenible.
Aquest traspàs de població va créixer sense control i va augmentar la insalubritat d’aquest espais. Les epidèmies van ser-ne una de les conseqüències més evidents.
Un estiu de fa 170 anys, el còlera va escombrar la ciutat de Londres per enèsima vegada i en un període de només tres dies va matar 127 persones en un sol carrer.
El doctor John Snow (York 1813-Londres 1858) va demostrar que la salut pública no depèn de la biologia individual sinó també de factors ambientals i socials. Snow va identificar la font del brot de còlera del 1854 al Soho de Londres, traçant un mapa dels casos de malaltia i descobrint la seva proximitat a un pou d’aigua contaminada.
L’èxit de Snow va tenir un impacte immediat en la salut pública. El tancament del pou va reduir dràsticament el nombre de casos de còlera.
A partir d’aleshores, la construcció de sistemes d’aigua potable i clavegueram va esdevenir una prioritat per a les ciutats i va contribuir a la reducció dràstica de les malalties transmissibles. No són els metges sinó els enginyers, i les tecnologies hidràuliques, de potabilització i sanejament les que han permès el creixement de les ciutats des de civilitzacions eminentment rurals a les basades en grans metròpolis que configuren el món actual.
