Temps d’orgull, en català?

Juny és el mes en què, d’unes dècades ençà, reivindiquem el respecte cap a la diversitat sexual i de gènere i els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals. Durant aquests dies, pobles, viles i ciutats s’omplen d’actes i campanyes que reclamen que l’homofòbia, la bifòbia o la transfòbia no tenen cabuda en la societat que defensem.

En aquest camí laboriós vers la igualtat, nombrosos activistes s’han apropiat dels mots i les expressions que tradicionalment s’havien emprat per a insultar i disciplinar aquells que es desviaven de les normes socials establertes pel que fa al gènere i la sexualitat. Així, utilitzen aquestes paraules i els lleven el sentit ofensiu que acostumen a tindre.

Tanmateix, de resultes de la situació de diglòssia en què viu el nostre país, aquesta resignificació s’ha fet prenent els insults usats en llengua castellana i no els que tradicionalment havien existit en català. Paraules com marica, maricón, bollera o travelo han esdevingut d’ús i reivindicació habituals.

Això, sumat a la llarga llista d’anglicismes que també s’han introduït en aquest camp semàntic, fa que la presència de mots genuïns catalans en els ambients LGBTI sigui pràcticament nul·la.Però el cert és que la llengua catalana, nascuda en una societat igualment patriarcal, també ha generat vocabulari amb què hom proferia injúries o descrivia despectivament les persones LGBTI. Hi ha expressions que indiquen que algú s’allunya de la normalitat, com ara ser del peu girat o no ser ni carn ni peix, i d’altres que l’identifiquen amb l’alteritat, com ser del gremi o ser del ram de l’aigua.

Tenim mots que, amb una mirada misògina, descriuen que un home és massa femení (efeminat, marieta, doneta, femelleta) o que una dona no ho és prou (homenenca, mig-home, gallimarsot). També n’hi ha que fan referència als òrgans sexuals de la majoria de dones (llepa-esquerdes, llepaire) o hi fan una al·legoria (conillera, trumfera).

De més, trobem els que indiquen que una persona no segueix el camí correcte, com desviat o invertit. Ja veieu que el català té una bona riquesa lèxica, fins i tot a l’hora de discriminar.

Caldrà veure si l’activisme recuperarà i s’apropiarà també d’aquestes veus o si, per contra, estan destinades a l’oblit.