Dos al·licients que justifiquen l’ascensió fins a l’enlairada vila pallaresa de Llimiana

Llimiana és un topònim que costa una mica de pronunciar. Encara més els noms antics de la localitat: Limignana, Limyana, Liminiana..

També el gentilici dels seus habitants, els llimianencs, actualment uns 130, si bé només la meitat residint-hi tot l’any, els primers dels quals vivien a la cova dels Muricecs. La migradesa del cens municipal no treu, però, que la població pugui lluir el títol de vila.

De fet, havien arribat a ser 816, en 1860. A finals del segle IX, quan els veïns tenien reconegut el dret d’anar a fer llenya al Montsec, algun document en llatí parlava de ciutat: “Civitate Limignana”.

Costa de dir i costa d’arribar-hi, tot i que l’esforç paga la pena. Vuit quilòmetres de revolts ascendents des del trencall de la C-13 abans de Cellers, segons es puja cap a Tremp des del congost de Terradets.

El pont a l’inici de la carretera que tramunta la vall de Barcedana travessa l’embassament i no es pot evitar d’aturar-s’hi al mig per fer una foto de la plàcida superfície aquàtica amb els cims pirinencs al fons. Allargassat al caire d’una enorme penya rocosa, a quasi 900 metres d’altitud, aquest nucli històric del Pallars Jussà presenta per al visitant esporàdic el doble interès d’una moneda: cara i creu.

La cara seria, a ponent, l’espectacle extraordinari del panorama observable des del mirador de l’Abat: bona part de la conca de Tremp i les serres que l’enclouen, sobretot el vessant obac i boscós del Montsec, a baix la gran taca blava del pantà, just enfront de la silueta ferrenya del castell de Mur. Pel que fa a la creu, seria representada, a llevant, pel monumental darrere de l’església romànica de Santa Maria, bastida al segle XI, entre les de major envergadura de tot el Pirineu català.

El conjunt dels seus tres absis, posat al descobert en 1990 arran de l’enderroc de la vella rectoria, impressiona per dimensions, bellesa i rotunda harmonia. Tant el central més gros com les dues absidioles, ornamentats amb arcs llombards i mènsules triangulars, amb finestres de doble esqueixada, dos per nivell, circumstància que permet especular sobre l’existència en temps remots d’una cripta.

Per damunt, el campanar en forma de prisma, no se sap bé si per truncat o per inacabat.

Reobert fa poc, el passat 27 d’abril, a la plaça del Fossar Vell de Llimiana, vora els absis romànics, l’hostal Centre del Montsec compta amb nou habitacions, una de les quals per a minusvàlids, i un menjador amb arcades on la parella de trempolins formada per Montse Prades i Carles Ardiaca serveix dinars i sopars de dimarts a dissabte, i només dinars el diumenge. A migdia menús, els feiners a 17 euros, caps de setmana per 23.

Al vespre, tapes. Plats tradicionals del país com trinxat amb cansalada, mongeta estofada amb botifarra negra, caragols amb salsa, peus de porc guisats, mandonguilles, sarsuela de peix, paella, fideuà..

Postres casolanes, especialment crema catalana i pastís de formatge.