Gos Mullat: “Ens hem fet grans, hem passat pàgina de tota la parafernàlia de crítica autodestructiva”

Hi ha poques bandes que surtin del no-res, la majoria tenen arrels en projectes vells o paral·lels. La banda de punk rock d’Alcarràs Gos Mullat acumula i comparteix l’experiència de grups com Mememto Mori, Pezkillando o Espai Dual. Amb prou criteri per saber que no col·locaran el seu disc a les llistes d’èxits, tampoc no renuncien a gaudir i a fer-ho cada vegada millor. ‘Cumulonimbus’ és el seu segon llarg, un pas endavant notable per fugir dels tòpics del gènere sense trair-ne l’essència.

Els caps de setmana l’assaig és sagrat, de dilluns a divendres només es poden escapar a Lleida per a l’entrevista l’Arnau Siscart (baixista) i l'Artur Canadell (guitarrista). Ells són, avui en dia, els principals responsables a l’hora d’apujar la bastida dels temes de Gos Mullat. L’altra meitat de la banda, el cantant Pere Dolcet i el bateria Joel Eres, tenen obligacions que no els deixen tan de marge per xerrar.

De la publicació del single L’abisme espera sobta el canvi estètic. L’aposta per una il·lustració de Lorena Rivega és molt encertada, si més no és més suggerent que els llocs comuns del punk rock.

Ens agradava la idea de confondre la gent, que no es pogués saber la música que fem només per la portada. Tu veus Cumulonimbus i tant pot ser punk com indie.

També hi ha hagut una evolució musical. Al llarg del disc manteniu un carril central molt potent i alhora hi ha més matisos que a L’Antimúsica.

Nosaltres fem tralla, això és inqüestionable, però també és cert que hem evolucionat, que hem madurat. Tenim una mirada més ampla a l’hora de fer els temes i es nota que bevem de fonts molt diferents els uns dels altres.

Des del jazz o el pop fins al metall més pesat passant pel rock i el punk clàssic.

Tot i que el punk ja no és un estil mainstream entre els joves, bandes com Batec o Crim estan revifant una escena que semblava tocada de mort.

Durant el procés creatiu del darrer disc jo (Artur) vaig escoltar molt Crim i penso que ens va influir. No tant pel so sinó per detalls com fer unes guitarres més netes, per exemple.

Però si hem de buscar influències les trobaríem més al punk nòrdic o l’americà, des de Turbonegro fins a NoFx.

A Lleida ja no hi ha locals on soni aquesta música. On us reuniu per escoltar-la?

Al local d’assaig (riuen). Avui en dia només al Trivial deuen posar metall i no tenim gaire clar que tothom que hi va escolti realment aquella música.

De fet ja cantàveu a Foscor i Fresca que la festa de joventut formava part del passat.

No farem veure el que no som. Ens hem fet grans, hem passat pàgina de la parafernàlia de crítica autodestructiva que ha caracteritzat una mica segons quines bandes punk. No cal que ho fem nosaltres perquè n’hi ha que ho fan millor.

Un treballa a l’administració, dos són autònoms i el quart estudia a Barcelona; seria una mica hipòcrita cantar segons quins eslògans.

Per a reivindicació punk ja teniu el Perquè volem, on feu bandera d’anar contra corrent escoltant Nirvana, Sepultura o Inadaptats. Per quins camins vau rodar fins a arribar a escoltar soroll?

(Arnau) Un amic de Soses de primer d’ESO a l’Institut d’Alcarràs em va passar un casset de Bloodhound Gang, que fan una mescla de punk, rap i electrònica. Em va atrapar de seguida i d’allà vaig anar estirant el fil cap al metall.

(Artur) Jo hi vaig anar a parar per inèrcia. El meu pare escoltava rock dels setanta i vuitanta i vaig evolucionar i apujar la intensitat fins al metall. Al punk rock hi vaig arribar després, de baixada.

Avui en dia és senzill gravar i compartir la música a les xarxes socials, però tocar en directe ja és més complicat. Com us ho feu per pujar als escenaris?

No és fàcil. A les festes majors ja només volen grups de trompetes i no hi ha circuits constants. Hem de trucar nosaltres a les sales i en el millor dels casos no hem de pagar pel lloguer i anem a percentatge de taquilla.

Pregunta obligada a qualsevol banda: com treballeu la construcció dels temes?

Nosaltres anem creant melodies i estructures i ens les passem per WhatsApp, així el dia de l’assaig ens hi posem sobre una base. Les lletres sempre venen després per vestir-les, mai n’hem fet una de zero.