En el laberint

En un moment de la novel·la una de les protagonistes espera que l’atac terrorista d’Utoya, en què un fanàtic d’extrema dreta va matar una setantena d’adolescents de les joventuts socialistes a sang freda després d’haver fet explotar un cotxe bomba al centre d’Oslo, a Noruega, serveixi perquè la gent obri els ulls davant dels perills que implica una ideologia basada en l’odi i el supremacisme. Malauradament, els resultats electorals posteriors a la massacre no li van donar la raó, ans al contrari.

Trucada perduda és un còmic tendre, proper i curós en què Rebekka entreobre la porta de la joventut, avantsala de la vida adulta, i intueix per on aniran les coses ara que comença en un nou institut.

Amb por, il·lusió i recança, no té més remei que posar-hi el peu i fer un pas endavant. Sort en té de la Fariba, que al llarg de tot el còmic es converteix en el seu puntal i en un contrapunt.

Als interrogants propis de l’edat la Rebekka hi ha de sumar un ambient familiar massa tens i una inquietud que la rosega per dins: què va passar realment aquell infaust 22 de juliol? No es tracta tant dels atemptats en si com de totes les ombres que projecten sobre una societat que no s’esperava de cap de les maneres una massacre d’aquelles característiques. Mentre ella intenta comprendre el que ha passat buscant respostes a la xarxa, la seua amiga Fariba s’apunta a la Lliga de les Joventuts Socialistes.

Ambdues reaccions ens serveixen per entendre que el dol és un procés que cadascú gestiona com pot. En una dimensió més mundana, ambdues també miren de fer-se un lloc al nou institut on han començat a estudiar, resolent els dilemes propis dels adolescents mitjans occidentals.

En un país ric, les seues vides són més complexes del que aparenten.Dibuixada amb un estil fresc i ràpid, com fet a llapis, el traç de Dasnes és dinàmic i senzill, a voltes com d’esbós. A partir d’un negre mat que fa la línia principal, l’autora juga amb dos colors per definir els moments i les emocions.

El blau per al present i el vermell per als records del dia dels atacs. En algunes pàgines utilitza només el negre per dibuixar uns malsons que evolucionen en paral·lel a la trama principal.