Flow quilòmetre zero

Parlem avui d’un disc que encara fa olor de fàbrica i sembla que estigui calentó.

Vibz és el nom d’aquest lp, una declaració d’intencions que fa referència al so que escoltem quan fem lliscar-hi l’agulla i cliquem el Play.

Hi trobarem set cançons, set temes amb una durada total de poc més de 20 minuts carregats de flow amb sonoritat avantguardista i clàssica alhora. Un disc ple de calidesa on dona gust escoltar els versos de Mabreezee, un bon cantant portuguès instal·lat a Barcelona que ja hem pogut gaudir en més d’una ocasió en directe per les nostres contrades.

L’hem sentit col·laborant amb artistes com Juli Giuliani en diferents escenaris del país o de Lleida ciutat.Eudald Payés és l’artífex i protagonista del disc. Un joveníssim artista, compositor i multiinstrumentista del Maresme amb formació musical des de ben menut.

Va acabar els estudis a l’ESMUC amb l’especialització de trompeta en jazz i música moderna; ha escoltat i interpretat jazz tota la seva –encara curta– vida. Payés és un crac, ja sigui assegut al tamboret davant del piano o pitjant els pistons de la trompeta.

Ha col·laborat en gravacions i amb artistes com Judit Neddermann, Pau Vallvé, Joan Chamorro, Andrea Motis o amb la seva germana Rita.Ha aconseguit, de fa temps, fer-se un nom a l’escena jazzy del país malgrat la seva tendra edat. El cognom Payés és ja a dia d’avui sinònim de qualitat: la seva germana Rita (que apareix al disc posant veu al tema Sweet little lies) està ara mateix al capdamunt de les llistes d’artistes als quals és millor no perdre la pista.Al disc podem notar la influència d’artistes de renom com D’Angelo, Guru, MMYYKK, Erikah Badu o especialment Roy Hargrove, però també de clàssics com Marvin Gaye o Isaac Hayes.

Al llarg dels temes l’Eudald ens fa una autèntica masterclass de hip-hop amb jazz agafada de la mà del funk més encomanadís. Tot i que al nostre petit país hi ha hagut molts artistes fidels a aquests sons vinguts de l’altra banda de l’Atlàntic, amb aquest disc l’Eudald es posiciona al podi d’aquesta olimpíada sonora.Baixos enormes que aconsegueixen que quan l’escoltis no puguis parar.

Un d’aquells discs per deixar sonar en mode repeat al llarg del dia. Ja sigui a primera hora, després de dinar o quan el sol es pon, cada nota, cada beat, cada vers entra a dins teu de manera natural donant plaer.

Un disc que fa estiu, un disc que si fos made in USA aniria buscat com a must a tenir al prestatge de tot amant dels sons jazzy més contemporanis i actuals.Enhorabona a l’Eudald i el seu equip per aquest treball majúscul, estem realment frisosos de poder escoltar-lo en directe aquest mateix estiu.