Tradició en blanc i negre a Solsona

Si sempre ve de gust un passeig amb els ulls ben oberts pel centre històric de Solsona, ple de racons pintorescos i d’atractius monumentals, a banda de petits establiments d’hostaleria i comerç que amb la seva oferta selecta afegeixen interès a la visita, aquests mesos que resten fins a finals d’any la referida experiència encara resulta més gratificant, perquè des del passat 27 de març el foraster, al mateix temps que camina per entremig d’edificis públics o particulars impregnats de caràcter i sovint bona arquitectura, o bé aturat en alguna cantonada per fer un cop d’ull amb calma i potser capturar la imatge amb la càmera del mòbil, hi pot gaudir d’una singular exposició a l’aire lliure de fotografia urbana, sota el títol genèric de Solsona, territori, arts i tradicions populars catalanes, pensada com a complement d’una altra mostra artística, al Museu Diocesà i Comarcal, aquesta fins al 15 de juliol, sobre la influència en la prolífica producció picassiana dels paisatges i les expressions folklòriques del nostre país, a través del diàleg entre diverses obres del genial pintor andalús format a Barcelona i uns quants objectes procedents de la col·lecció etnogràfica solsonina.

Un total de 22 fotos d’època en blanc i negre, de gran format i recobertes de vinil, que ocupen els aparadors d’una desena de locals buits que havien acollit botigues i tallers d’artesania.

La temàtica comuna són, per un cantó, manifestacions locals de cultura popular com ara gegants, caramelles, balls de bastons, la festa de sant Antoni abat, trabucaires o les contradanses, i per l’altre oficis que han anat desapareixent, com basters, carreters, espardenyers i els ganiveters que tan abundaven fins no fa gaires dècades a la capital del Solsonès. Tots aquests aparadors ressuscitats per a l’ocasió, testimonis gràfics d’un món perdut, reproduint escenes quotidianes que avui ja només retrobem en certs llibres i a tot estirar a la memòria personal dels més vells, però que ha marcat tant la història, l’esperit i l’aspecte actual de la petita ciutat mitrada, s’arrengleren al llarg de l’espina dorsal del nucli antic, de portal a portal: carrer Castell, plaça Major i carrer de Sant Miquel, que és la baixada de la catedral, on sempre paga la pena entrar a fer un tomb.

Una altra cosa que val molt la pena abans de marxar de Solsona és proveir-se en dos comerços tradicionals de la plaça Major. D’una banda, la pastisseria Massana, on elaboren una coca de croissant antològica, a més de la de llardons i d’altres dolces llaminadures, entre les quals una espècie de confits denominats “bales de trabuc”.

De l’altra, sota els porxos, la també veterana carnisseria Teresa, amb l’aparador no pas albergant una fotografia sinó embotits de qualitat: llonganissa, fuet, secallona, xoriç, botifarra blanca i negra, bisbe, sumalla, donegal, sobrassada.. I a dins, pernils, formatges artesanals de la zona, conserves, confitures, ous frescos, mel, llegums, etc.