Cap per avall!!!

No hi ha dubte que un dels capitells més explícits d’allò que representa, d’entre la rica sèrie dels que encara podem gaudir in situ a la vella catedral lleidatana, és un d’especialment cridaner. Representa un personatge crucificat cap per avall, lligat amb cordes a la creu, pels braços i pels peus, però també pel pit, pels engonals i per les cames, ajustant així la túnica al seu cos per evitar que aquesta no caigui per efecte de la gravetat, mantenint així la seva posició respecte al cos invertit, al qual es cenyeix mostrant les formes dels subjecte.

Al seu costat està el botxí, abillat amb senzillesa, que acaba de tensar la corda al peu dret; i a l’altra banda, un altre home sumptuosament vestit, amb capa i cuirassa, que aixeca el braç dret per donar l’ordre de l’execució, segons el sistema més habitual que feien els antics romans per a aquells condemnats que no eren ciutadans de la urbs itàlica. L’escena, si no fora per la inversió cap per avall del reu, seria l’habitual dels ajusticiats.

Recordem Espàrtac i els seus sis mil companys rebels crucificats a la vora de la via Àpia. Si bé el crucificat per excel·lència és evidentment Jesús de Natzaret.

Precisament per diferenciar-se de la mort que va tenir a Jerusalem, el protagonista del nostre capitell, crucificat on ara està el Vaticà, va demanar la inversió per no considerar-se digne de morir igual que el seu estimat Mestre. Això passaria l’any 64, poc després del gran incendi que assolà Roma i que l’emperador Neró va atribuir als cristians, per la qual cosa va començar la seva persecució i per tant Pere, el principal deixeble de Jesús, va ser també víctima d’aquella primera repressió per a la nova religió.

Crec que a hores d’ara ja tothom sap que el capitell que està a l’esquerra de l’accés a la capella, que la família Montcada hi tenia a tocar del presbiteri de la Seu medieval, recull aquella escena final del primer Papa, però que a més i perquè no hagi dubtes, podem llegir gravat en l’àbac el seu nom: SS.

Petrus, és a dir Sant Pere. A aquest apòstol estava dedicat bastit al segle XIII i modificat al segle XIV quan la il·lustre nissaga la va adequar com a espai propi amb els gustos gòtics del moment que trencaren el capitell que hi havia a la vora del de la Crucifixió de Sant Pere.