YouTube: el paradís dels negacionistes del canvi climàtic

El canvi climàtic és un fet. “Hi ha signes evidents que s’han accentuat els darrers anys, com el cicle de sequera o les temperatures extremes, que fan difícil negar-lo, perquè bàsicament tothom els ha patit”, assegura Gemma San Cornelio, professora de Ciències de la Informació de la UOC.

Aquestes evidències han provocat que els negacionistes del canvi climàtic hagin hagut de buscar nous arguments per promoure la seva postura. The New Climate Denial del Center for Countering Digital Hate ha elaborat un estudi en què analitza aquestes noves formes de negació que utilitzen els youtubers.

Per fer-ho, a través de la intel·ligència artificial (IA), s’han analitzat més de 12.000 vídeos dels últims sis anys de 96 canals de YouTube que s’han visionat un total de 325 milions de vegades.L’estudi conclou que els dos arguments que durant anys han tingut més pes entre els negacionistes (que no hi ha escalfament global i que els gasos d’efecte d’hivernacle generats per l’home no estan provocant l’escalfament) estan sent substituïts per tres missatges nous: els impactes de l’escalfament global són beneficiosos i inofensius, les solucions climàtiques que s’estan proposant no funcionaran i, finalment, la ciència que estudia el clima no és fiable. Segons l’informe, aquests tres últims arguments agrupen el 70% dels missatges dels negacionistes dels vídeos de YouTube analitzats, quan el 2018 només representaven un 35%.“Com que no poden negar allò evident, el contingut que primer negava l’existència del canvi climàtic ara nega que estigui causat per l’home per no haver d’assumir-ne les conseqüències”, explica Alexandre López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i especialista en desinformació i xarxes socials.Però quin impacte aconsegueixen aquests nous arguments en les xarxes com YouTube? Segons San Cornelio, l’impacte és “alt”.

El que pretenen –afegeix López Borrull– és crear una sensació de dues visions enfrontades, iguals i equidistants perquè, quan s’hagi de parlar de canvi climàtic, es faci amb els que el confirmen, però també amb els que el neguen. A més, tal com afegeixen els dos professors, busquen frenar que s’arribi a acords per fer front a l’escalfament i, de retruc, anar en contra de partits, sobretot d’esquerres, que lideren les visions més progressistes de l’emergència climàtica.La utilització de les xarxes socials per part dels negacionistes no és casual.

“Els mitjans de comunicació convencionals en general no els donen ressò, i a les xarxes hi cap tot. A més, els algoritmes faciliten que aparegui un compte rere un altre, creant finalment aquest món de negacionistes”, segons San Cornelio.A això s’ha de sumar que les xarxes socials o les plataformes no tenen en el seu punt de mira lluitar contra aquest tipus de contingut.

De fet, YouTube guanya fins a 13,4 milions de dòlars l’any amb anuncis, només amb els canals que ha analitzat l’estudi. “El que volen aquestes plataformes és que qualsevol comunitat, fins i tot la dels negacionistes, hi tingui el seu espai i no hagi de marxar a xarxes com Telegram”, assegura López Borrull, investigador del grup GAME de la UOC.Tot i així, l’estudi insisteix que les plataformes han d’actualitzar les seves polítiques per estar al dia de les narratives que neguen el canvi climàtic, a més moderar els continguts, identificar-los a través d’etiquetes o assegurar-se que amb els vídeos que defensin el negacionisme no es guanyin diners.

“El problema és que acabes anant sempre a remolc. La millor manera per combatre aquests comptes seria fer front a la desinformació amb informació fidel”, afegeix San Cornelio.

La professora de la UOC alerta, però, que no és fàcil detectar que aquest tipus de contingut és fals, perquè “sembla bastant creïble”. Per aconseguir-ho, recomana López Borrull, cal tenir “una dieta mediàtica plural, seguint el màxim d’experts, i sobretot no refiar-se dels arguments que dona qualsevol persona pel fet de ser influencer”.