Estimada Milena

Monika Zgustova és una prolífica traductora i narradora txeca que porta mig segle vivint a Barcelona i ara presenta, a Galàxia Gutenberg, el llibre Soc la Milena de Praga, memòries novel·lades de Milena Jesenská, personatge fascinant, arquetípic d’una època concreta en una Europa convulsa, sens dubte una dona avançada al seu temps.

Jove culta i guapa de bona família, filla d’un metge i professor cèlebre de la capital de la tot just creada Txecoslovàquia, amb inquietuds culturals i literàries, que vehicula a través del periodisme.

Casada en primeres núpcies amb un home de lletres, Ernest Pollak, i en segones amb l’arquitecte Jaromir Krejcar, per bé que establint aventures amoroses simultànies, tant masculines com femenines, resident algunes temporades a Viena i d’altres a la seva ciutat natal, on freqüenta els ambients intel·lectuals moderns i rupturistes, sovint reunits en cafès, passarà a la història sobretot per la seva vinculació amb Franz Kafka, a qui havia conegut després de traduir-ne de l’alemany El fogoner. Ella li escriu a Merano, on l’agent d’assegurances lletraferit passa les vacances, i ell li contesta de seguida amb una carta encapçalada per un “Estimada Sra.

Milena”. Tot i estar lligada en matrimoni, si bé obert per les dues bandes, mantindrà amb aquell individu desvalgut i fràgil, afectat per una malaltia pulmonar, reticent als compromisos, una intensa relació sentimental i epistolar que en algun moment arriba a ser física, a desgrat que no tenen ocasió de veure’s gaire.

Ara bé, els intercanvis postals mutus són constants i per sort se’n van conservar molts, publicats després de la mort de l’autor d’El castell, produïda el 3 de juny de 1924, al sanatori austríac on la seva antiga corresponsal i amant esporàdica l’havia visitat pocs dies abans. A l’obituari que en signava en un diari praguenc, el definia com “una persona solitària, sàvia, un home horroritzat per la vida”.

Amb un paper cada cop més rellevant a la premsa de l’anomenada “ciutat de les cent torres”, el nazisme trasbalsaria l’existència de Milena. Ajuda a fugir refugiats jueus, que oculta a casa.

Participa a la resistència civil, fins que és detinguda per la Gestapo i enviada al camp de concentració de Ravensbrück, on inicia un idil·li amb qui seria la seva primera biògrafa, la també escriptora Margaret Buber-Neumann, per morir-hi el maig de 1944, als 48 anys.