L’església de Sant Climent de Coll de Nargó i la seva original torre de les campanes

Situem-nos: afores de Coll de Nargó, pintoresca localitat de l’Alt Urgell a l’encreuament de la C-14 que puja a la Seu i Andorra amb la L-511 que, estreta i descrivint mil revolts, s’endinsa en una gran superfície rebregada i abrupta de terra de ningú –alguns poblets perduts, quatre masies mig abandonades-, en direcció a Isona. Just a la sortida del nucli cap a l’esmentada vila pallaresa, passat mig centenar de metres des de les darreres cases i del modern museu Dinosfera sobre dinosaures, que pot completar aquesta jornada cultural i turística, enmig d’un prat amb muntanyes al fons però ran mateix de la carretera, s’aixeca solitària i distinta, plena de personalitat i caràcter, l’església de Sant Climent, declarada amb raó Monument Nacional Historicoartístic en 1946, gràcies a l’interès de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que en promouria l’estudi i la restauració, sufragada pels veïns i la Diputació provincial de l’època.

El temple havia esquivat de miracle els bombardeigs franquistes en la guerra, aleshores encara recent, després que els republicans la convertissin en polvorí. Per sort, els nombrosos projectils caiguts del cel no van afectar-la gaire.

Sant Climent de Nargó, abreujant, roba el cor a primer cop d’ull. Per l’emplaçament ja descrit on s’erigeix, pels volums i les línies de la fàbrica, senzilles i tosques però d’un innegable encís.

Una estampa única, que perdura a la memòria. No fa gaires anys que en va ser urbanitzat tot l’entorn, bastint murets de pedra, endreçant el recinte de l’antic cementiri medieval i plantant algun cartell informatiu.

Construïda a cavall dels segles X i XI, mig preromànica i mig romànica, amb una sola nau coberta amb volta de canó per sota d’un llosat entre un vessant i l’altre, a dues aigües, l’accés entre una porta principal a la sòbria façana de ponent i una de més petita al lateral de migdia, l’absis amb arcuacions de gust llombard entre jàssenes, sens dubte l’element més característic del conjunt és el campanar annex, el cos de baix atalussat i una mica boterut, encara d’influència islàmica, com delata la finestra de ferradura, el superior ja netament romànic, amb arquets cecs i finestretes triforades. L’austeritat ornamental de la torre contrastant amb la decoració, si bé refinada i discreta, de la resta.

A la mateixa carretera d’Isona, sense haver sortit encara de Coll de Nargó, el restaurant Cal Tahussà proposa en un assolellat menjador de decoració pairal, acollidora, amb foc a terra, una escaient proposta culinària sota els principis de tradició i proximitat, per mitjà d’un extens menú de temporada que inclou plats com tomaca cor de bou amb ventresca i ceba tendra, torrades amb escalivada i anxoves, carpaccio de carabassó, canelons d’espinacs, pollastre de pagès amb escamarlans, bacallà a la llauna amb mongetes, caragols igualment a la llauna, espatlla de corder al forn, entrecot amb verduretes, a més de postres casolanes com mel i mató, flam amb nata o pastisset de full amb poma i crema.