Maleït ‘Dust Bowl’

Una part del món de l’art té una relació ambivalent respecte a la pobresa. Parlem d’artistes i obres en la cruïlla on es troben la recerca de la bellesa estètica, la denúncia contra la injustícia social i una certa admiració naïf per aquella gent que ha de viure en la misèria més estricta.

Durant la gran depressió que van patir els Estats Units als anys trenta del segle passat, la Farm Security Administration va enviar uns quants fotògrafs professionals a documentar gràficament la fam i la desesperació que patien les famílies dels comtats rurals del midwest. Com s’explica als extres del llibre, aquella campanya va ser la pedrera de fotògrafs documentals com Arthur Rothstein, Ben Shahn, Dorothea Lange o Marion Post Wolcott, entre altres.

A Días de Arena, la neerlandesa Aimée de Jongh, autora entre altres d’Obsolescencia programada de nuestros sentimientos i una adaptacio d’El Senyor de les mosques, crea una ficció entre romàntica i esperançadora en un context de misèria apocalíptiva: el Dust Bowl, traduït literalment com bol de pols. Aquesta era la zona zero de la crisi.

Falta d’aigua, pocs recursos, collites i pastures perdudes, infraestrucures precàries i escasedat d’aliments es van conjurar en un paisatge literalment cobert per la pols d’unes tempestes de sorra eternes i violentes. Misèria en estat pur.El protagonista de la història és un jove fotògraf anomenat John Clark que accepta l’encàrrec de la FSA i deixa Nova York per traslladar-se al mig del no-res, on les famílies duen màscares de gas per protegir-se de l’arena, la qual es filtra sense compassió fins a l’últim racó de cada casa.

Al nord d’Àfrica i a l’Orient mitjà hi ha pobles mil·lenaris que han après a viure al desert, però aquest no és el cas dels immigrants europeus que van conquerir les grans planúries del Estats Units durant el segle XIX. Com s’explica al còmic, els avis es van instal·lar en el que semblava una terra fèrtil i en dues generacions aquesta es va convertir en un malson.

El còmic remet a Todo el polvo del camino, d’Antune i Jaime Martín, tant pel tema (la gran depressió americana) com per l’estil. De Jongh i Martín es nota que estan influenciats pels àlbums clàssics del mercat francobelga: arquitectura de pàgines molt clara, enquadraments cinematogràfics, figures realistes i un treball del color espectacular.

Els personatges de Días de Arena tenen el típic trauma que cal redimir amb un gran cor i bones accions. Una història d’esperança en què no hi falta una mica de tragèdia per forçar un arc de transformació sense sorpreses.