Nens influencers, un fenomen sense regulació

Avui, els infants prefereixen ser youtuber (29% dels enquestats) que astronauta (11%), segons l’enquesta Harris Poll i LEGO. Cada vegada hi ha més joves que veuen la creació de contingut com una possible carrera professional: a Espanya, un de cada tres declara que li agradaria dedicar-s’hi i un de cada deu ja ho intenta.

“Els influencers són ídols, són els seus referents en molts aspectes, a més, són percebuts com a persones que, sense gairebé esforç o fins i tot sense fer res més que divertir-se, guanyen grans quantitats de diners. Tot això aviva el desig d’emular-los”, explica Ferran Lalueza, professor de Ciències de la Informació a UOC.

“Venim d’una cultura de la celebritat, en la qual sempre hi ha hagut algú que ha influït en les conductes dels altres i en els patrons de consum.

Identifiquen l’influencer com un dels nostres, i es deixen influenciar molt més”, detalla Enric Soler, professor de Ciències de l’Educació de la UOC. De fet, un de cada quatre (26%) individus de la generació Z confia més en les ressenyes d’un influencer que en les ressenyes de pàgines de productes fetes per altres persones.

Tot plegat fa que els més joves pensin que “si ell és influencer i li va tan bé, jo també ho puc ser”, afegeix Soler. El que és clar és que la trama familiar se’n ressent i alhora gaudeix d’aquest impacte social i econòmic.

“Un factor determinant és tenir un entorn familiar molt motivat i compromès amb l’activitat pública de l’infant. És evident que sense la complicitat d’un adult no hi ha cap nen o nena que es pugui convertir en una estrella de les xarxes socials, i encara menys mantenir aquest estatus al llarg del temps.

Entre altres coses, perquè la major part d’aquest star system infantil ni tan sols té l’edat mínima oficialment requerida per poder-se crear un perfil en aquestes plataformes”, explica Lalueza. Però hi ha legislacions per regular la feina d’aquests menors? A Espanya, la resposta és no.

“El treball dels nens i nenes influencers no està regulat específicament en l’ordenament jurídic espanyol”, explica Mònica Ricou, professora de Dret de la UOC. “Tot i això, l’Estatut dels Treballadors prohibeix l’admissió en el treball dels menors de 16 anys i lla Llei del Treball autònom es pronuncia en el mateix sentit”, detalla Ricou.

“Aquestes legislacions formen part de convenis fonamentals de l’Organització Internacional del Treball i, per tant, de compliment obligat per a tots els estats membres”, adverteix Ricou. Els riscos d’aquesta activitat tan pública en edats tan primerenques poden implicar molts perills.

Els experts coincideixen en la pèrdua de la noció de privacitat, confusió d’identitat, obsessió patològica per ser acceptats pels altres, dificultats en la gestió de la popularitat, pèrdua d’autoestima a causa de la dictadura del like i un llarg etcètera. Sobre aquest punt, quan es parla de kids influencers, el focus mediàtic tendeix a tenir una data de caducitat curta.

“Caldria garantir que els infants influencers gaudeixen de tot el que els pugui aportar la celebritat, però sent conscients que es pot esvair en qualsevol moment”, afegeix Lalueza.Per tot això, les grans beneficiades són les xarxes socials, que alberguen i difonen aquests perfils i reben hores de connexió a les seves plataformes. I, alhora, queden exemptes de qualsevol responsabilitat en la protecció dels infants influencers.