La cuina tradicional

Els que som cuiners en el nostre temps d’oci també cuinem. I encara que estiguem morts de cansament hi posem el petit bri d’energia que ens queda per fer un bon àpat, sobretot si compartim la vida i ho fem pels que estimem.

Passa sovint que els comensals es meravellen com en un tres i no res fem un arròs, un brou, una truita o una boníssima amanida i amb quatre coses que trobem al rebost fem unes bones menges. Avui dia moltes famílies no cuinen com ho feien les nostres àvies, les quals ens desperten records meravellosos.

Aquelles olors que a les llars comandades per dones (no ho oblidem) feien entrar gana només de saber que la padrina o la mare havien fet una senzilla verdura bullida o un rostidet de pollastre. Allò no només alimentava el teu cos sinó que fins i tot l’ànima s’eixamplava.

A moltes cases ja ningú no sap guisar, bullir o fregir. En aquesta obsessió per les noves tendències saludables compren aparells impossibles que els “faciliten” la vida per acabar menjant falsos fregits, falsos guisats o falses pastes.

Màquines de fregir amb aire, robots de cuina que fan les llenties per a tu, andròmines que pasten, fermenten i couen pa o que fan sucs i batuts nutritius i que obliden la cultura de la cuina nostrada. Ara ja podem dir que hi ha una generació o dues que ja no han vist cuinar a les seves llars.

Han vist planxar, saltar i posar sobres en olles que amb uns minuts ens donen sopes, arrossos o les posem en microones i coem en minuts.Molts amics, coneguts i família em pregunten com es cuina un fricandó o una samfaina, o com se fa una bona escudella. Moltes receptes que feien les nostres padrines i mares s’han deixat de fer en el moment que aquestes donasses desapareixen de les nostres vides.

Jo sempre ajudo, i dono consells, i dono pistes de com jo cuinaria a demanda. Avui en dia, els cuiners i cuineres de professió som els vetlladors d’aquest receptari de la cuina tradicional de les nostres terres i dels nostres orígens.

Aquesta és la cuina que tots frisem per tenir als nostres paladars i que ens duen a records únics de les nostres vivències particulars. I és per això que l’any que ve, aprofitant que Catalunya serà Regió Mundial de la Gastronomia, us convido que compreu el Corpus de la cuina catalana, que és una magnífica eina gastronòmica que ens permetrà celebrar per una banda i cuinar per l’altra el magnífic receptari de les menges tradicionals catalanes.

Nèstor Luján ja va dir l’any 1990 que les cuines havien perdut identitat, s’havien desvirtuat i desaparegut i s’havien abandonat els vells plats tradicionals. Reprenem, doncs, aquesta tradició i recuperem-los a partir d’aquest receptari o d’aquells que de ben segur guardeu que moltes de vostès tenen algun prestatge de casa.

Al Corpus trobareu tots aquests ingredients i plats que tenien un fil temporal i que ens permetran, no només el gaudi, sinó l’estalvi i la unió familiar a l’entorn d’una taula plena de la nostra cultura culinària. En els darrers temps restaurants, famílies, productors i moviments com l’slow food estem posant les primeres picades a les nostres vides per celebrar la nostra cuina.