L’etern retorn

L’assagista francès Michel Onfray veu traduït al castellà, a Fragmenta Editorial, Las avalanchas de Sils Maria, amb el subtítol Geologia de Friedrich Nietzsche, aproximació biogràfica i filosòfica a una època decisiva del cèlebre pensador alemany, que solia estiuejar a l’al·ludida localitat suïssa, afectada segons sembla per una formidable activitat tel·lúrica que acaba influint en veïns i visitants. El títol fa referència a les 26 allaus de neu que l’hivern de 1888 van deixar el poble incomunicat, després d’arrasar els boscos dels voltants.

És tot just a Sils Maria, amable i en aparença plàcida vileta de l’Alta Engandina, al cantó helvètic dels Grisons, on els mites filosòfics del superhome i l’etern retorn irrompen a la vida de Nietzsche, l’esperit del qual, si fem cas de l’autor, hi bufa més que mai, no tant per la caseta blanca reconvertida avui en museu, en què va llogar una habitació per passar els estius entre 1881 i 1888, sinó sobretot per la grandiositat de l’entorn natural, a 1.800 metres d’altitud. Un decorat digne d’un quadre de Caspar David Friedrich, al dir d’Onfray.

A Sils, Nietzsche hi viu de forma austera i casta, havent contret de jove la sífilis en un prostíbul. Menja poc i malament, beu cafè i xocolata però evita l’alcohol, camina moltíssim, fins a vuit hores seguides, amb sabates de vestir perquè no té diners per comprar-se’n unes d’excursionista, a través d’algun sender muntanyós que ara porta el seu nom.

Malaltís de mena, gairebé no hi veu, pateix hiperestèsia auditiva i unes migranyes que el tenen prostrat al llit una setmana sencera. Alterna períodes d’exaltació amb d’altres depressius.

A la seva petita cambra, escriu amb les finestres closes, sota llum artificial. Malgrat tot, afirma trobar-s’hi prou bé, o almenys no tan a disgust com en d’altres indrets.

En una carta a un conegut, del juny de 1883, sosté que aquell racó alpí és la seva veritable llar, l’autèntica pàtria. El lloc on desitjaria construir-s’hi algun dia una casa.

Allà on, arribat el moment, es voldria morir. El bressol d’Així parlà Zaratustra, on concep i redacta la segona part d’aquest llibre, tal com explica en un poema titulat justament Sils Maria, que se li acudeix descansant als peus d’un roc enorme d’una caminada al llarg del llac de Silvaplana, “més enllà del bé i del mal”, quan de sobte nota que el profeta persa li passa pel costat.