Resseguint el suggestiu curs de la Noguera de Tor al llarg de la vall de Boí

La Noguera de Tor vertebra la vall de Boí i constitueix per si sola un dels grans atractius d’aquella bonica raconada pirinenca, a més de sumar tot al llarg del seu recorregut diversos elements vinculats a l’entorn natural catalogables com a recursos turístics.

Es tracta d’un riu d’alta muntanya, amb uns 24 quilòmetres de trajecte i un desnivell de quasi mil metres, des dels 1.718 de l’estany de Cavallers on podem establir-ne a hores d’ara el naixement, fins als 848 de la cota final a la confluència amb la Noguera Ribagorçana.

Una conca hidrogràfica de 240 km quadrats que és un dels paratges més bells del país. Si a sobre tenim en compte complements d’ordre paisatgístic o patrimonial com Aigüestortes o el romànic, l’interès de la visita resulta inqüestionable.

Després de la construcció de la presa de Cavallers, la seva capçalera ha quedat fixada al referit embassament, havent recollit ja els cursos sufraganis d’alguns barrancs de noms evocadors: Comalestorres, Malavesina, Llastres, Comalespada.. Una mica més avall del formidable mur de ciment, i deixant ja enrere el planell de Remordí, rep altres aportacions de denominació igual de deliciosa, corresponents a successives barrancades: Comalesbienes, Comaloformo, Remenegueres i Comaltes.

Arribat a Caldes, el bucòlic parc del balneari n’ornamenta el marge dret, mentre hi recapta els tributs líquids i salutífers de les fonts del recinte termal. Allí arrenca el Camí de l’Aigua, un sender que l’acompanyarà fins més enllà del seu desguàs.

Al cap de poc s’hi afegeix el riuet de Sant Nicolau, que baixa d’Aigüestortes, saltant per la cascada del Sant Esperit i aturant-se a l’estany Llebreta. I també aviat el riu de Sant Martí, que li porta notícies dels pobles de Boí i Taüll.

La plana de Barruera fa que el corrent apaivagui la fúria inicial i es torni una mica mandrós. Els salencars d’aquesta vila i de Llesp conformen dues zones protegides per l’elevada riquesa botànica i faunística, ideals per al passeig i la pesca.

Aquesta segona activitat viu enguany una bona temporada, al vedat intensiu de la vall, sobretot gràcies a l’augment del cabal que afavoreix la cria de truites. Fins al 25 d’agost en la modalitat amb mort, fins al 20 d’octubre si es torna el peix a l’aigua.

A Barruera i prop del riu, el gastrònom exigent hi trobarà un reclam a l’altura de les seves expectatives, El Ventador, de la jove xef Elisabet Farrero.

Un local no gaire gran, a peu de carretera, amb terrasseta davantera i decoració refinada, piano inclòs. Cuina creativa de muntanya, reinterpretant la tradició amb productes de proximitat propis de cada estació de l’any.

Tota una experiència, sobretot el menú sorpresa, a 60 euros, autèntic festival de textures i sabors. Carta amb plats d’enunciat tan descriptiu com suggestiu, des dels rotllets cruixents d’ànec confitat o el carpaccio de cérvol fins al saltat de verdures i cabirol o les costelletes de cabrit de Taüll, sense oblidar unes postres remarcables.