Segur que són beneits?

Són poques les cases en què no hi ha, perdut i oblidat al fons d’un calaix, sense saber si realment funciona o té la bateria rebentada, un mòbil dels primers que es van popularitzar. Un d’aquells aparells que fa vint anys ens semblava un estàndard de modernitat i adquiríem entre il·lusionats i escèptics perquè no fer-ho era quedar-se enrere, perquè hi havia un dia que no participar del futur que estava a punt d’arribar era ser poc menys que un marginat social.

Al començament no en teníem l’hàbit, no sabíem a qui trucar i si ho fèiem era gairebé per la novetat de poder caminar pel carrer i parlar al mateix temps. Ens el deixàvem a casa, ens quedàvem sense bateria, continuàvem marcant els números habituals de memòria i ens fascinava tenir un model amb jocs com el tetris o la serp.

Em aquella època, estem parlant del tombant de segle, només uns pocs avesats a les noves tecnologies podien arribar a imaginar el que vindria en quatre dies.

El 9 de gener de 2007 Steve Jobs va presentar el primer iPhone i va revolucionar el mercat, la tecnologia i la societat global.

Nokia i el seu sistema operatiu Symbian, que havia governat el mercat amb quotes de pràcticament el 50%, van caure desplomades fins al 0,7 en només dos anys. La patacada va ser antològica i durant tots aquests anys han agonitzat sense acabar de tancar la paradeta del tot.

El món és molt gran i no només han continuat venent telèfons senzills en aquells col·lectius que no van fer mai el salt a l’smartphone, sinó que també van mantenir quotes de mercat allà on internet encara no havia arribat. I ara, quan encara no fa ni vint anys d’aquell primer iPhone que va accelerar l’arribada del sistema Android i que va rellançar companyies com Samsung i el seu model Galaxy, hi ha una part dels joves de la Generació Z que s’estan plantejant si no és una bona idea recuperar aquells telèfons que ells no havien tingut mai.

Eren massa petits quan ja es van convertir en objectes desfasats. La quota de mercat es calcula que en dos anys ha passat d’un 2 a un 5%, un augment significatiu que no es calcula que esdevingui una amenaça per als grans fabricants ni a curt ni a llarg termini.

A les marques clàssiques com Nokia o Alcatel s’hi han sumat noves propostes com Punkt, Wiko, CAT o Doro.Què mou els joves a decantar-se per un telèfon que no fa fotos ni permet navegar per internet ni les xarxes socials? Doncs precisament que no tenen res de tot això. Una petita part de la generació nascuda i crescuda en plena irrupció dels telèfons intel·ligents, la sobreexposició a les xarxes i la saturació d’informació comencen a ser conscients dels perjudicis que aquesta realitat imposada i impostada els genera en la salut física i mental.

Un sector de joves que prefereix els defectes de la vida real a la perfecció de la virtual. El món analògic que ells no van viure tampoc els és exactament llunyà i inaccessible.

És el món en què van viure els pares, els germans grans, els tiets, els avis, els mestres de l’escola o qualsevol altre adult que orbiti al seu voltant. Com seran de grans aquests joves desintoxicats de les xarxes socials?

.