La dona completa

Deixada enrere una adolescència singular, sobretot per la singularitat dels pares quant a la distribució dels tradicionals papers masculí i femení, la narradora del volum autobiogràfic La dona gelada, de la francesa Annie Ernaux, editat en català per Angle, es planta a la joventut amb la màxima d’actuar de manera que mai no se’n penedeixi. Però tot seguit admet no haver sospitat que, almenys en aquella època, anterior al Maig del 68, per a una noia això resultava impracticable.

Uns anys, reflexiona, en què ningú no defensava la llibertat sexual de les noies, “i encara menys les mateixes noies”. El perill de semblar massa “fàcil” i que et prenguessin per “una puteta”, segons la teva conducta íntima.

Millor en tot cas una mademoiselle dolça i discreta, sense gaire personalitat, si no volies córrer el risc de quedar-te per vestir sants. Després d’algunes experiències decebedores, ella resol escollir la solitud i es refugia en els estudis i la literatura.

Lectures alliberadores que l’allunyen de fulletons i novel·les roses. Camus, Sartre..

“Si aquests llibres estan escrits per homes, si els protagonistes també són homes, tant me fa”.

Coincideix amb un canvi d’escenari.

Del poble normand de sempre a una ciutat, Rouen. Llambordes anònimes, cares noves, un món per descobrir.

La llibertat més a l’abast i una estranya sensació que les amigues acabades de casar estan mortes, mentre que ella continua viva. Per poc temps, però, perquè també sucumbeix.

Nuviatge, matrimoni, maternitat.. Mudances a Bordeus, més tard a Annecy, un paradís per als turistes, un infern per a la jove mare en què s’ha convertit.

Afronta el repte no podent evitar de sentir-se sola, amb un espòs cada cop més desentès de les responsabilitats familiars. Només té 25 anys i ja es confessa defraudada: “Com podia haver pensat que això era la plenitud?”.

Lamenta conèixer Annecy només per les voreres, com els gossos, de tant circular-hi empenyent un cotxet de criatura, camí del llac on van cada tarda a donar pa als cignes (a la foto, del passat setembre). Al final aprova unes oposicions a professora.

Ja no dependrà econòmicament del marit, si bé persisteix la desigualtat domèstica. La mateixa feina que un home, però sense perdre mai de vista la llar, s’exclama.

Per concloure: “vaig caure de quatre potes en l’enganyifa de la dona completa, orgullosa finalment de conciliar-ho tot”.