Endocrinologia: la ciència de les hormones

El cos humà és una orquestra complexa en la qual cada òrgan i cèl·lula toca el seu paper en harmonia. Filòsofs i poetes han debatut durant segles qui governa els nostres cossos.

És la ment, amb la seves xarxes elèctriques i neurotransmissors químics, o bé el sistema endocrí, que fabrica hormones que viatgen per la sang i els teixits produint múltiples efectes interrelacionats? La resposta a qui dirigeix aquesta orquestra resulta complexa ja que està demostrat que el sistema nerviós afecta el funcionament hormonal i a l’inrevés. És probable que ens trobem més davant d’uns sistemes cooperatius que no pas d’uns de jeràrquics.

La història de l’endocrinologia, ciència que estudia les glàndules productores d’hormones i les seves disfuncions, està plena de descobriments fascinants. Molts historiadors fixen el seu inici amb la paraula hormona, que neix el 1905 quan Ernest Starling pronuncia una conferència Cronian al Royal College of Physicians de Londres.

En aquesta xerrada parlava de la secretina, una hormona intestinal relacionada amb la secreció pancreàtica.Però com sempre, tot és més complicat. Ja a l’Antic Egipte es van descriure malalties com ara la diabetis i l’hipertiroïdisme.

Cap a l’any 200 aC, els doctors xinesos aïllaven hormones hipofisiàries mitjançant la sublimació de l’orina humana. Ara bé, no va ser fins al segle XVII que el facultatiu anglès Thomas Willis va començar a estudiar les glàndules endocrines i el seu paper en el cos humà.

Hi ha molts altres noms importants. Entre ells, el fisiòleg francès Charles Édouard Brown-Séquard, que intentava aïllar la testosterona dels testicles i injectar-la per revitalitzar homes d’edat avançada.

Per la seva banda, el metge anglès Thomas Addison va descriure la malaltia per insuficient producció de cortisol, mentre que l’austríac Arnold Pick, a començaments del segle XX, va descriure un cas peculiar d’un pacient amb tetània, una condició que provoca contraccions musculars involuntàries. Pick va descobrir que la causa era una deficiència de les glàndules paratiroides, les que regulen els nivells de calci en la sang.