José María Naranjo: “Cada cop es busca més models sèniors i jo em vaig animar”

“L’arruga és bella”, va sentenciar Adolfo Domínguez als anys vuitanta. I el temps li ha donat la raó perquè la mateixa indústria que fa temps considerava que als 27 anys una/un model eren vells, ara demana perfils a partir dels 50 anys per a qualsevol campanya. José María Naranjo viu a Lleida, té 68 anys i va decidir després de la insistència d’un amic fer-se un book i enviar-lo a quatre agències que busquen models sèniors.

Té 68 anys i va decidir jubilar-se als 63. És un home molt actiu i també atractiu, amb els cabells canosos i un aire de dandi de Hollywood que et recorda Clooney, Richard Gere o Harrison Ford. Ser model sènior és per a ell, de moment, una aventura. 

−Vostè ja porta cinc anys jubilat. A la seva vida professional va tenir alguna relació amb el món de la moda? No. Jo vaig fer moltes coses durant la meva vida professional. Vaig treballar durant més de 20 anys per a la Renfe i després em vaig centrar en el món dels hotels i la restauració. Però a banda de la meua feina sempre he fet moltes coses i m’he embolicat en projectes diversos. 

−Però als 63 es jubila... És que ja portava molts anys cotitzats i no tenia gaire sentit continuar. Tenia ganes de jubilar-me i poder tenir la llibertat de fer altres coses. 

−Com per exemple ser model sènior? [Riu] Això de ser model sènior surt per la insistència d’un amic que va estar durant setmanes menjant-me el tarro perquè em fes un book de fotos i les enviés a algunes agències. La veritat és que va ser molt insistent. Em comentava que les agències demanen models a partir dels 50 i 60 anys. És clar, hem de tenir present que la nostra població cada cop està més envellida i el segment que comença als 60 anys és ja molt nombrós i les agències ho tenen clar: és un grup per al qual cada cop hi ha més serveis, productes o moda. 

−Li va costar acceptar la proposta del seu amic? Home, jo al principi m’ho prenia a riure. Però ell insistia... Vinga, home, ara que estàs jubilat fes coses noves i divertides! I al final em va convèncer. Vaig quedar amb el fotògraf Rafa Ariño i hem fet un book que de moment he enviat a quatre agències de Barcelona i Madrid. He de dir que en aquestes agències ja hi ha molt moviment a l’entorn de la moda sènior i de fet els clients cada cop en busquen més. 

−I les agències ja li han trucat? Bé, de les quatre he de dir que n’hi ha una que es va mostrar molt interessada en el meu book i ara estem acabant de perfilar la manera de treballar. De totes maneres, si surt res, crec que serà a partir de setembre/ octubre. 

−En quin tipus d’anunci o campanya se sentiria més còmode? A nivell general el que es coneix com a publicitat estàtica. Ser la imatge d’un producte o servei. Però si he de fer un anunci per a la televisió, doncs cap problema En la meva vida laboral he hagut de parlar davant d’auditoris amb molta gent i, per tant, no tinc cap por escènica. Tot aquest assumpte de ser model sènior m’ho prenc com una cosa per divertir-me, de tenir noves experiències en un món que encara m’és desconegut, i si fent una cosa t’ho passes bé i a més a més et paguen uns calerons, doncs millor que millor! 

−Vostè es considera un home atractiu? Jo em considero una persona normal, però es veu que en aquest món de la publicitat ser atractiu no és el més important. És més una qüestió d’actitud, d’expressions de la cara... Volen gent sènior però que siguin dinàmics, que no siguin sosos. Jo no sé si soc graciós o no, però el que sí que soc és molt dinàmic. Sempre he d’estar fent alguna cosa. 

−Aquesta entrevista la fem en català, però vostè parla una mena de xapurreao... És que jo parlo de la Franja, però de la Franja de Terol. He viscut molts anys al Matarranya, a la zona de la Terra Alta. En aquesta àrea s’ofenen molt si els dius que parlen en xapurreao. Ells són contundents i et diuen que parlen el seu català! 

−Vostè està molt vinculat al Matarranya? La Toscana aragonesa... [Riu] Això de la Toscana aragonesa se’ns va acudir mentre la fèiem petar en una reunió d’empresaris d’aquelles terres. L’objectiu era impulsar el turisme i va i surt el tema de la Toscana, tot fent una mena de brainstorming d’idees. El que passa és que el Matarranya i la Toscana no s’assemblen en res! [Riu] És veritat que tenen en comú uns paisatges sensacionals i uns pobles medievals molt cuidats. 

−Encara continua vinculat al Matarranya? Perquè ara vostè viu a Lleida. Sí, encara estic molt vinculat a aquelles terres, però ara visc a la ciutat de Lleida per diverses circumstàncies familiars. Sobretot per estar més a prop de la meva filla.