Recer arquitectònic

Enllestida la restauració de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat a la Seu Nova de Lleida, dins d’una capella presidida per la imatge de la Moreneta, en paral·lel a les de l’orgue espectacular del cantó. Un magnífic pretext per redescobrir el conjunt d’un temple a qui ni lleidatans ni forasters han fet mai justícia, per contraposició amb la Seu Vella i tot allò que l’enlairat monument medieval representa, des del punt de vista artístic però sobretot històric i pel que fa al sentiment col·lectiu.

Però una cosa no treu l’altra i menystenir la catedral vuitcentista per comparació amb la seva predecessora no té cap sentit, perquè es tracta d’un edifici notable, malgrat la seva situació poc vistosa, a peu pla i encaixonada enmig d’altres construccions, a diferència de la sumptuosa altivesa de l’erigida al capdamunt del turó que domina la ciutat.

Ara a l’estiu, fins al 31 d’agost, quan el recinte proporciona alhora que una grata experiència estètica un respir de la calor extrema, com un refugi climàtic, l’horari de visita, entrant per la porteta lateral de la plaça de l’Almodí Vell, és el següent: cada dia de 9.30 a 13 i de 17.30 a 19.30, diumenges i festius una hora més al vespre.

Passejar entre els seus murs, gaudint de la fresca propiciada pel seu gruix, a més d’assaborir la pau que s’hi respira, amb comptats turistes, resulta força recomanable. Tota de pedra grisenca, va ser bastida entre 1761 i 1781, en estil barroc tirant a classicista, d’un academicisme afrancesat.

L’arquitecte era un enginyer militar, cosa que es nota, per la sobrietat reflectida, igual exterior que al dedins. L’elegant façana presenta dues torretes campanar, que mai han acollit campanes, unides per una balustrada amb escut borbònic al centre, per sobre de tres arcs amb reixes que protegeixen un gran atri, accessible per una escalinata oberta als costats.

L’interior, auster, de tres naus i pilastres amb capitells corintis, alberga alguns elements de mèrit: els frescos de la volta del presbiteri, el baldaquí i el Crist que en pengen, el cadirat del cor procedent d’una església de Toledo, la talla de la Mare de Déu del Blau que inspiraria una bonica llegenda, i un etcètera suficient com per justificar la visita.

A cinc minuts a peu de la Seu Nova, un altre refugi, en aquest cas més sensitiu que no espiritual, és el restaurant El Celler del Roser, a mitja pujada del carrer Cavallers, que des de 1992 ofereix bona cuina del país, amb un clar accent lleidatà. Especialitzat en canelons i altres entrants gratinats, caragols, arrossos, carns a la brasa i bacallà, de tots els quals se’n poden escollir diverses receptes, la majoria inspirades en la tradició.

Per exemple, tant d’arrossos com de bacallà, a la carta n’apareixen fins a mitja dotzena. I un complet menú especial arrossaire per només 21 euros.

Tot això sense oblidar originals amanides, carns guisades, altres peixos preparats al forn o al vapor i suculentes postres casolanes.