Aïnsa: cruïlla medieval

La vila d’Aïnsa és una de les poblacions prepirinenques més interessants, cruïlla de rius i camins, portal d’entrada a les valls de la muntanya aragonesa. Possible base d’excursions per aquells paratges, constitueix una bona destinació de cap de setmana o vacances, però amb atractiu suficient per esdevenir ella mateixa el destí d’una sola jornada.

A una hora i mitja en cotxe des de Lleida, agafant l’autovia d’Osca fins a Barbastre, després nord enllà per l’A-138 en paral·lel al Cinca, vorejant per ponent els embassaments del Grado i de Mediano, fins a l’encreuament amb l’N-260 i amb un altre curs fluvial, l’Ara. En aquell punt estratègic s’aixeca el promontori on a l’alta edat mitjana es va construir la que seria capital del comtat de Sobrarb, més tard regne propi, avui simple comarca, oficialment Sobrarbe.

Per cert, l’origen etimològic d’Aïnsa prové de la conjunció de dues veus preromanes i equivaldria a guàrdia alta, en el sentit d’un lloc de vigilància en una posició enlairada. En concret, 570 metres.

Declarada amb raó conjunt historicoartístic en 1965, el document més antic de l’arxiu municipal data de 1210: una exempció d’impostos als veïns per part de Pere I, el rei de la dinastia catalana-aragonesa mort en combat a la batalla de Muret, en 1213, i enterrat al monestir de Sixena. Les tropes de Felip V també la cremarien tota, però no pas prou com per privar-nos de nombrosos testimonis de la seva esplendor medieval, sobretot el castell, l’església i la plaça.

L’oficina de turisme organitza visites guiades els dissabtes a les cinc de la tarda, per 8 euros, els petits la meitat, trucant abans al 974500767 o escrivint a turismo@ainsa-sobrarbe.es. El castell és una gran esplanada emmurallada, construït a partir del segle XI, en què sobresurt la torre del Teniente, que actualment alberga un ecomuseu.

L’església, poderosa i romànica, de la mateixa època, consagrada en 1181, destaca per la portada senzilla de quatre arquivoltes descansant sobre quatre parelles de capitells treballats, el reduït claustre irregular adaptat al desnivell del terreny, la cripta i un robust campanar de quatre pisos, el tercer acollint les campanes. La plaça Major, enorme i esbatanada, llueix casals nobiliaris i porxos als dos costats, sota dels quals es poden veure antigues premses comunitàries de raïm.

N’hi ha una colla, de bons restaurants, per dinar a Aïnsa, alguns de més refinats i cars, d’altres familiars, però sens dubte un dels millors, a mig camí de les dues categories, és Casa Alfonso, en una taula a l’interior del local o bé a la terrassa situada al cantó ombrejat de la plaça.

A part del menú força complet per uns 30 euros, disposen d’un menú especial chuletón, un altre de paella amb arrossos de distintes receptes i encara un d’infantil, a més de la carta plena de propostes suggestives, de manera que l’eclèctica oferta gastronòmica conjumina la tradició muntanyesa de terra endins, aires mariners i discrets tocs de modernitat innovadora i cosmopolita, sobretot en l’acurada presentació dels plats.