El curs de la lectura

El setembre per a molts és el ver començament, el moment clau de l’any en què tot torna a lloc i amb aire renovat estem preparats per emprendre altre cop la tasca. Seguim encara amb cert regust d’estiu, tot i que els dies ja s’han escurçat de manera notable.

I tornar a lloc, establir rutines, ens asserena després de les llibertats estivals.

Al Centre de Normalització Lingüística de Lleida aquests dies greixem les màquines de valent per tornar a engegar-les i, gràcies als esforços individuals i col·lectius, poder tirar endavant un nou curs. Aviat començaran les classes i tornarem a tenir tot d’alumnes engrescats a fer les primeres passes en català o bé a esmolar les eines i l’enginy per perfeccionar-lo dia a dia, perquè la llengua és la base de tot coneixement.

Oral o bé escrita, és el camí d’entrada de tot el que sabem. La llengua ens permet accedir a les idees, a la reflexió.

El pensament és lingüístic i com més ric sigui el nostre llenguatge, més complexitat de pensament podem atènyer. Si teniu curiositat sobre aquest tema, feu una ullada a Chomsky.Fa uns mesos va sortir una notícia que hauria d’haver aixecat molta polseguera: la desaparició de les lectures obligatòries a les proves de Selectivitat de l’any que ve, tant en català com en castellà.

Tanmateix, estem exposats a tants desastres contínuament, que ja res sembla que ens afecti prou. Vivim anestesiats.

Una societat necessita fonaments sòlids per créixer i ser lliure. L’obligatorietat en molts casos és l’única manera d’assegurar-se que es passarà per allí, de fer veure que allò és important, que no es pot passar per alt, que no és negociable, que no podem acabar els estudis i no haver llegit els nostres clàssics.

No podem renunciar al nostre patrimoni històric, literari, humanístic. Sense ell passem a ser meres peces de l’engranatge neoliberal, que no mira pel bé comú.

L’ensenyament no es pot basar en l’utilitarisme, ha d’ajudar-nos a ser individus capaços de pensar per nosaltres mateixos, crítics amb el que ens volen fer creure. Si no sabem llegir entre línies, estem venuts.

Per prosperar com a societat cal que siguem llestos, que hàgim llegit, que sapiguem estructurar el pensament i que per tant puguem lligar frases, donar-los sentit i comunicar als altres. Que ho pot fer la IA? Potser sí, però en comptes d’entrenar-la a ella, entrenem-nos a nosaltres.

Estudiem, llegim, cultivem-nos i tindrem un món millor, més amable i acollidor.