Les pors de les mates

Ja estem a 1 de setembre, d’aquí no res ja tindrem petits, xiquets i joves a les aules. I de no tan joves com és el professorat, el personal d’administració i tot aquell qui és imprescindible per fer funcionar un dels engranatges més grans de la nostra societat com és l’educació (o l’ensenyament, poseu-li el nom que creieu més adequat).

Fixeu-vos si són importants els col·legis, escoles i instituts en la nostra societat que la tornada al col·legi és sempre anunciat com el “retorn a la normalitat”.

I un altre cop, més tard o més d’hora, començarem a parlar de la matèria de Matemàtiques, que es veu que és molt difícil. Sí que és cert que per la seua naturalesa abstracta requereixen un nivell conceptual abstracte i de raonament que ho pot complicar més.

També és cert que les Matemàtiques es van construint a partir de coneixements previs i si un d’aquests coneixements bàsics no queda assolit potser aquesta construcció quedarà coixa. I tot i que no hi acabo d’estar del tot d’acord en aquest sentit purament utilitarista de les Matemàtiques, és cert que si l’alumnat no veu rellevància d’aquesta matèria en la seua vida diària, pot trobar-la menys interessant.

Per això estem el professorat de Matemàtiques, per trencar aquestes possibles pors amb creativitat.Desconec si les altres branques del coneixement tenen les seues pors però a les Matemàtiques en tenim algunes, i fins i tot de divertides. La més preocupant és l’aritmofòbia, que és la por desproporcionada als càlculs i l’aritmètica en general.

Segons s’explica, pot estar causada per experiències traumàtiques normalment en edat escolar. Una de molt coneguda és la triscaidecafòbia, que és la por al 13.

Ja és ben curiós això de posar nom a tenir por a un número. Hi ha edificis que no volen tenir planta 13 (com a la imatge) tot i que la tinguin, avions o sales de cinema sense fila 13… no sabem ben bé d’on ve aquest pànic al 13, la versió que he llegit més cops és d’origen religiós i ve donada pel fet que Judes fou el tretzè en seure a taula en l’últim sopar.

Matemàticament el 13 és un bonic nombre, ja que és primer, el seu revers (31) també ho és i a més compleixen que 13×13=169 i 31×31=961 que són reversos un de l’altre. Si sumem els nombres primers fins al 13: 2+3+5+7+11+13=41 i 41 és justament el 13è nombre primer.

Si la fòbia ve acompanyada del 13 amb un divendres aleshores s’anomena parascevedecatriafòbia. El matemàtic B.H.

Brown l’any 1933 publicà un article a l’American Mathematical Monthly en el qual demostrava que la probabilitat que un dia 13 caigui en divendres és lleugerament superior a la resta de dies de la setmana. Curiosament que un 13 caigui en dimarts té la mateixa probabilitat que sigui en dilluns.I no, el 13 no és l’únic nombre al qual se li té por.

En països orientals existeix la tetrafòbia, que és la fòbia al 4. L’octofòbia és la por al 8.

La meganumerofòbia és el pànic als nombres molt grans. I amb certa relació existeix l’apeirofòbia, que és la por a l’infinit i als conceptes relacionats amb la infinitud.