RayGun: un ball de realitat

Entre la competició i l’espectacle, el breakdance va tenir un debut accidentat com a esport olímpic a París el passat agost. Tot va començar després de l’actuació de l’australiana Rachael Gunn, coneguda com a RayGun.

Va quedar última a la competició, però aquest no va ser el focus d’atenció. Els seus moviments, carregats d’expressivitat, es van convertir en objecte de burla mundial.

Les xarxes socials, en particular Twitter i TikTok, es van omplir de mems que, descontextualitzant l’actuació, ridiculitzaven alguns dels seus moviments.

L’impacte d’aquesta onada de burla va transcendir l’àmbit esportiu. Els debats no es van centrar en la seva trajectòria en el món del breakdance ni en la dificultat d’introduir una disciplina com aquesta als Jocs Olímpics.

Tampoc en l’aposta arriscada del seu ball. En lloc d’això, es va fabricar una polèmica superficial que reflectia la velocitat amb què les xarxes poden alterar la percepció d’una figura pública.

RayGun, que ha treballat durant anys per fer-se un nom dins de la comunitat del breakdance a nivell nacional i internacional, es va veure arrossegada per aquesta allau de crítiques descarnades. Les xarxes, amb la seva immediatesa, van generar una narrativa que poc o gens tenia a veure amb la seva habilitat com a ballarina.

És el poder d’aquests tsunamis digitals: poden destruir algú en qüestió d’hores.El més preocupant és com aquesta experiència revela la fragilitat del món actual, on la línia entre l’èxit i el fracàs és molt fina i sovint distorsionada. RayGun no va ser jutjada per les seves habilitats sinó per una percepció creada i amplificada per persones que probablement mai havien vist un espectacle de breakdance en directe.

Així, RayGun no només va haver de bregar amb la pressió de competir al màxim nivell, sinó també amb la devastadora influència d’un món virtual que l’observava amb cinisme. La cacera no es va quedar aquí i el fet que Gunn sigui lectora a la universitat australiana de McQuary especialitzada en estudis culturals ha posat en dubte la seua capacitat per ballar, obviant la seua trajectòria personal com a breaker i el fet que sigui estimada i reconeguda per la comunitat australiana.Aquesta segona línia de persecució mediàtica va conduir a una campanya a Change.org per tal que les autoritats competents investiguessin si la seua participació als jocs de París havia estat fruit d’una corruptela.

Setmanes més tard el foc no s’havia apagat i la mateixa Rachael Gunn va sortir a fer unes declaracions que no han tingut el ressò dels mems que la van intentar esfonsar. Segurament sense èxit, però fent una intervenció necessària, va demanar intimitat i respecte.