Sota la cúpula

Dimecres passat, dia 4, s’esqueia el centenari del naixement, a Burjassot, un poble de l’horta de València, del poeta Vicent Andrés Estellés. Sens dubte la millor forma de commemorar l’efemèride és tornar-lo a llegir, per exemple a través de l’antologia Una tendresa oculta, editada al març per Tres i Quatre, amb tria i introducció de Jaume Pérez-Montaner, el qual comença revisant la biografia del protagonista d’aquest vigent Any Estellés.

D’origen modest, al si d’una família de forners, exercirà el periodisme al diari valencià Las Provincias, de què arriba a ser redactor en cap, una activitat que desenvolupa en paral·lel a la creació literària, ben aviat en la llengua pròpia. Ciutat a cau d’orella és el primer llibre que publica, en 1953, seguit tres anys més tard de La nit, i en 1958 Donzell amarg.

Cal arribar a 1971 perquè apareguin dos dels seus reculls més celebrats, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. Al cap d’uns mesos s’inicia la publicació de la seva obra completa, tot i que no deixarà d’escriure fins poc abans de morir, el març de 1993, havent obtingut nombrosos reconeixements, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1978.

Una figura cabdal de la nostra cultura. Quant a la seva fecunda producció, Pérez-Montaner destaca a les pàgines preliminars que la grandesa d’Estellés es deu sobretot a la combinació de l’alta poesia inspirada pels clàssics amb la presència d’elements quotidians del seu temps, una realitat viscuda o imaginada, reivindicant sovint el llenguatge popular, inclòs el dialectal.

Fruit d’una passió desmesurada per la paraula escrita i també la parlada, la voluntat de contar-ho tot, d’abastar el món sencer que el circumdava. Tot plegat fa que els versos esdevinguin personalíssims, inimitables.Els poemes aplegats en la glossada antologia segueixen l’ordre fixat a l’obra completa revisada.

Al primer dels escollits, Goig del carrer, l’autor ja explicita les impressions inicials sobre l’existència humana que després la trajectòria vital no farà més que confirmar: “La vida ens era una sorpresa,/ una granota viva a la butxaca,/ una cúpula enorme de cristall,/ un silenci, un desig rabent, un estupor...”. Una cúpula enorme de cristall que en ocasions pot arribar a semblar tan llampant com la modernista del Mercat Central de València, encara que al seu davall no tot sigui igual de bonic.