Caurà?

Esperem que no. La de la foto és una de les dues garites que es conserven de la vintena que hi havia hagut als baluards i muralles del Castillo Principal.

Recordem que és la denominació formal que, a partir de Felip V, va rebre la nova ciutadella construïda a costa del barri noble de Lleida, del qual solament restaren dues esplèndides edificacions: el castell del Rei, convertit en magatzem i polvorí, i la catedral, esdevinguda caserna per a la tropa encarregada de defensar lo Castell.

La garita que avui ens fa témer per la seva estabilitat està situada a l’angle de la plaça alta del baluard de Louvingy, bastida durant la guerra de Successió, tot i que l’estructura que ens preocupa és uns dos-cents anys més moderna.

La seva estructura és senzilla: un cilindre de totxana, amb estreta porta oberta al recinte i tres espitlleres que es corresponen a cadascun dels punts que, en llenguatge de pel·lícula americana, correspondrien a les 9, a les 12 i a les 3, comptant que la porta seria a les 6 de la esfera de rellotge imaginada; rematat per una elegant corniseta de secció de quart de cercle, que tècnicament seria una motllura tipus bocel. Una cupuleta gairebé semiesfèrica cobreix el petit espai on cada parell d’hores, o pot ser més, un soldat feia guàrdia atenta, ja que si es despistava i no controlava, sempre més allò que passava dins que no pas fora, podia tenir conseqüències poc agradables per a la seva persona.

Tota l’estructura és recoberta amb una capa de morter, avui grisós, però que segurament hauria estat blanquinós, i que com a pell que cau a trossos mostra la manca del necessari manteniment. L’esvoranc de la base, que s’aprecia al detall, dona, potser més en aparença que en realitat, una anguniosa sensació de fragilitat.La garita de Louvigny mira senyera al nord, on la plana lleidatana va a buscar el Prepirineu, serralada que treu el cap per darrera del sempre estimat Montsec.

Podem imaginar el soldat de guàrdia arrecerat dins del petit cublicle, que el protegeix de les inclemències del temps en la mesura que pot fer-ho una construcció petita de finestres estretes i porta sempre oberta. Fa més d’un segle que la garita es manté fema al seu lloc.

Fins quan?

.