Els britànics Oasis, un retorn (in)esperat

La generació que va ser jove als anys noranta mira de compaginar la vida adulta sense acabar de rematar el jove festiu que ballava fins a la matinada. El problema és que no acaba de connectar amb les noves tendències musicals, de manera que celebra amb bogeria el retorn de qualsevol banda que li pugui recordar aquells temps edonistes en què tot semblava possible.

En aquest context s’han de situar la majoria dels exorcismes musicals que tornen a la vida qualsevol banda que en el seu dia s’havia donat per extingida. Els germans Gallagher, ànimes d’Oasis, que semblaven eternament enfrontats, ara no han deixat passar l’oportunitat d’embutxacar-se un bon catxet i revaloritzar la banda que els va catapultar al podi del britpop a finals del segle passat.

L’anunci d’una gira de catorze concerts per la Gran Bretanya i Irlanda, qui sap si l’avantsala d’una tourné internacional, ha despertat les esperances d’un possible nou disc i ha posat en valor la nostàlgia. L’excusa és la publicació, fa trenta anys, de l’àlbum Definetly maybe.