Els homes violents

En sessió de diumenge vaig veure un bon film intitulat en castellà Romper el círculo del director Justin Baldoni. El cine era ple, però era plenet de noies, una gernació d’adolescents van anar desfilant quan la pel·lícula va posar el The End a la pantalla.

Moltes amb capsetes de palometes; els gots de Pepsi-cola abundants. Romper el círculo és un bell tractat sobre els mascles dominants que peguen a les seues parelles.

Una lliçó de com tallar aquestes relacions que tendeixen a les repeticions en generacions diferents: l’heroïna jove del relat escapça la continuació en divorciar-se del marit maltractador. La violència dels mascles és al centre del conflicte argumental.

L’atracció dels homes violents queda en segon pla. Hi predomina una actitud apol·línia, estètica, de psicòleg normatiu.

El film narra la vida d’una dona que és seduïda per un noi escandalosament bell i ric, racialment diferent, en una ciutat nord-americana rica i activa. Tots els personatges centrals –una gran tríada!– tenien negoci propi.

Cap funcionari! Cap rodamon! Cap bohemi! Ella ven rams de flors, ell porta un restaurant, l’heroi exerceix de cirurgià. Somriuen a les festes, acuden a un restaurant primorós, no renten mai els plats bruts.

El film conté certs elements argumentals mesclats de signe romàntic i d’anàlisi psicològica, amb sentit de faula didàctica: el festeig ambigu de dos joves granadets, la dialèctica amb el propi passat: conté un relat d’un antic amor –ai, les tremolors d’un antic amor prohibit!– i finalment, un ajustament de comptes amb el pare violent de la protagonista, que maltracta la mare d’ella. Cal consignar una escena inicial d’un parlament públic que ella evita i l’escena de la noia davant la tomba paterna: un símbol, el tovalló on ha d’anotar cinc virtuts del pare, en blanc.

El film és una alerta contra la violència masculina dissimulada, que camina argumentalment pel fil d’una navalla tallant d’una gran finor i ambigüitat: el personatge masculí adés sembla un enamorat dòcil i entregat, adés un gelós tenebrós, adés un seductor de fina làbia, adés un obsessiu. Tot desenrotllat en un context de riquesa excessiva: la riquesa és bella, diríem.

No cal excusar-se’n, de ser ric.El guió camina pel to ensucrat fins que es torna sibil·lí: el nou pare, amb la filla als braços, es troba en una disquisició fonamental: si la seua filla es relacionés amb un noi que li pega i la tracta malament, què li aconsellaria son pare?, li pregunta ella. Ell respon que el deixi.

En el paper de pare, el seductor ric esdevé un altre, un protector de la filla.El divorci és clar. El film acaba amb les palpitacions obertes de l’amor primer, una altra concessió a les mels perfumades del romanticisme.

.