Tremp: entre pedres i flors

Enllestida la restauració de l’església de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp, sobretot pel defora, centrada en l’absis espectacular, amb els seus alts contraforts, l’espai entre els quals ha quedat ara més net i endreçat. Una imatge que causa un fort impacte als forasters que circulen en automòbil –o bicicleta– per la carretera que travessa la capital del Jussà, circumdant la part posterior del temple, amb la torre circular annexa, vestigi de les antigues muralles que segles enrere encloïen el nucli vilatà.

Es tracta d’una basílica, títol concedit en 1923 pel pontífex Pius XII, declarada en 2006 per la Generalitat monument històric. Una història que es remunta a la primitiva comunitat de canonges de què és té ja constància el remot 1090 i que perduraria fins a 1852, havent assolit les dues dotzenes de membres a la divuitena centúria.

D’aquella canònica construïda gràcies a les donacions dels comtes pallaresos, en resten encara alguns elements romànics a la façana de migdia. Tal vegada les peces més importants que se n’han conservat són sis capitells força treballats, procedents del claustre desaparegut, que avui dia s’exposen al museu diocesà de la Seu d’Urgell, així com un altre que s’ha mantingut a Tremp.

El gran gruix de l’edificació actual pot ser datat entre 1638 i 1647, si bé sembla anterior, per l’aspecte medievalitzant del conjunt, d’un aire gòtic, tot i que el distingit campanar és de bastant més ençà, concretament de 1909. La façana principal, senzilla i anodina, contrasta amb el vistós darrere.

Només en trenquen la llisor un òcul i la porta entre columnes estriades sobre sòcols gruixuts, sota una teuladeta. A dins es descobreix una nau única amb capelles laterals i l’absis semicircular, a més de diversos reclams artístics, en particular el grandiós orgue d’origen barroc a dalt al cor, restaurat a principis del XX a instàncies de F.S.

Pearson, l’enginyer en cap de la Canadenca, i alguns retaules com el del sagrari, amb escenes del naixement de Jesús i l’adoració dels Mags, o el renaixentista de sant Bonifaci, copatró local. La talla de la titular, del XV però modificada, sosté el fill en braços, tots dos coberts per gran corones platejades.

Els seus goigs comencen així: “Puig sou reina poderosa i consol de pecador...”

A tocar mateix de l’absis monumental de la trempolina església de Valldeflors, el curiós restaurant Les Vidrieres deu el nom a la galeria superior envidrada d’aquell casalot nobiliari amb jardí. L’interior sorprèn per la categoria d’una decoració i uns mobles d’estil tirant a clàssic, amb profusió de poms florals i bibelots, que realça l’oferta gastronòmica, en règim de menú diari, per 18 euros, o escollint entre les nombroses propostes d’una carta extensa i eclèctica on conviuen tapes, entrepans especials, pizzes, pasta, coques, hamburgueses, amanides i plats combinats, amb d’altres elaboracions més convencionals de cuina catalana i mediterrània, a banda de postres casolanes, com el ja típic filiberto pallarès.