Diagnosticar

Una de les parts intel·lectualment més interessants de fer de metge són els diagnòstics. Diagnosticar obeeix a un mecanisme deductiu.

Comences amb un munt de possibilitats i les vas eliminant fins, si hi ha sort, a quedar-ne una de sola.

Si ho observem des del punt del motiu de consulta hi ha situacions més evidents que altres.

Un cop al cap, és un cop al cap, i el diagnòstic pot anar des de res fins a una fractura amb hemorràgia interna. Més enllà del drama humà, intel·lectualment és un repte acotat.

Les possibilitats diagnòstiques són limitades i les relacions de causalitat força evidents. En canvi, hi ha motius de consulta més desafiants com ara el mareig, el dolor toràcic o l’abdominal que poden implicar milers de diagnòstics possibles.

Quan observem aquest repte des del punt de vista de la malaltia (que és com tradicionalment s’ha format els metges) la situació és similar. Hi ha diagnòstics que només es presenten amb un número molt acotat de símptomes.

Per exemple: una fractura que presenta dolor, hemorràgia i impotència funcional. Teòricament, el més fàcil és quan una malaltia té un signe que la defineix, és a dir, que té un signe patognomònic.

Què significa exactament aquesta paraulota? Significa que si hi ha aquest signe, només pot ser una cosa. Un exemple d’això és l’eritema malar en ales de papallona que només apareix en el lupus eritematós sistèmic (LES).

N’hi ha de molts altres, com el signe de Koplik (unes taques blanques sobre pell vermella) que apareixen a la mucosa de la boca al començar el xarampió. Alguns són força espectaculars, com l’anell de Kayser-Fleischer, que és una aura marró daurada al voltant de la còrnia per acumulació de coure en la malaltia de Wilson.

Podria semblar que la dificultat de diagnosticar queda força resolta en aquestes malalties, però la realitat és que no resulta ben bé tan fàcil. Sovint reconèixer aquests signes és complicat perquè són molt infreqüents o perquè els interpretem com si fossin una altra cosa.

També resulta fàcil caure en un altre parany de la natura, que és confondre una relació habitual i convertir-la en norma. Per exemple, quan un metge veu algú amb icterícia ocular (conjuntiva de color groc) el primer que pensa és que s’acumula la bilirubina per un problema hepàtic.

Això és cert el 99% de les vegades.