ENLLÀ
Encreuament ancestral a Monfalcó Murallat
La restaurada creu barroca a l’entrada del poble, un nou reclam de la població de la Segarra
Montfalcó Murallat, que forma part de les oluges, és una de les viles closes més boniques de les que encara existeixen a la comarca de la Segarra.
L’ajuntament de les Oluges, al qual pertany Montfalcó Murallat, que s’encimbella en un altre promontori, quasi davant per davant, just a la banda oposada de la vall del Sió, ha recuperat la històrica creu que s’aixeca prop de l’entrada i una mica per sota d’aquest monumental poblet de nom tan suggestiu, aguerrit i medieval. Es tracta d’una reproducció prou exacta de la creu de pedra barroca, documentada ja en 1651, que senyalitzava els camins de Cervera i Calaf.
Aquella creu de terme va resultar bastant malmesa a la passada guerra civil i el consistori va decidir reconstruir-la, a partir dels fragments restants, una intervenció efectuada en dues fases: en 2009 se’n reposava la columna hexagonal i ara s’ha reproduït i col·locat al seu lloc la creu que culmina l’element orientador a l’encreuament de destinacions que havia sigut sempre Montfalcó, una fita visual encara avui per als viatgers que transiten per aquells paratges segarrencs.
La creu pesa cent quilos, fa un metre d’alçada i l’ha esculpit en pedra arenosa de Vinaixa el picapedrer Francesc Xavier Solé. En una de les cares llueix la Immaculada i en l’altra un Crist crucificat.
A la base s’hi poden llegir encara les indicacions dels antics camins gravades a la pedra. No són pocs els caminants i ciclistes que avui dia circulen per allí i poden aprofitar per aturar-s’hi a descansar una estona, seient en un dels tres esglaons que sostenen l’estructura vertical i contemplar el panorama, sobretot el mateix poble fortificat, que per aquell cantó presenta el campanar i el tros de muralla corresponent, adoptant la forma d’una proa de buc amb la quilla molt alta, a més d’uns simbòlics xiprers.
També és possible arribar fins a aquell indret amb el cotxe, desviant-se uns pocs metres de la pista asfaltada que puja fins a la porta del recinte emmurallat. Hi ha una petita esplanada amb prou espai per aparcar i després girar.
Veure i fotografiar la creu restituïda és un nou motiu per tornar a Montfalcó Murallat –sempre val la pena, encara que s’hi hagi estat molts cops– i fer un tomb per dins però també pel perímetre exterior de les muralles llises i d’aparença inexpugnable que enclouen aquells carrerons, sovint coberts i misteriosos, evocadors de l’edat mitjana.
També complementa el viatge un bon dinar al restaurant Montfalcó, obert cada migdia de dilluns a diumenge, i a sopar per encàrrec.
El local, al primer pis d’una casa antiga de la plaça, és bonic i acollidor. Hi ofereixen un menú, els feiners per 20 euros, dissabtes i diumenges per 30.
Cuina tradicional ben feta i presentada. Alguns plats: amanida de formatge de cabra, pop amb parmentier de patata, risotto de bolets, rotllet d’albergínia farcit, flor de carxofa confitada amb pernil, arròs caldós de marisc, caneló de pollastre i foie amb trufa, mitjana o filet de vedella a la brasa, espatlla de corder al forn, cua de bou estofada, filet de llobarro al forn, bacallà amb samfaina, caragols a la llauna.. Postres delicioses.
