El mode incògnit no és tan privat
Els navegadors ofereixen un tipus de navegació que s’anuncia com a privada que és fàcilment rastrejable
El mode incògnit no és tan privat - SEGRE
El mode d’incògnit pot semblar una mena de màgia tecnològica per als més despistats. Un clic i pam!, naveguem amb antifaç i ens pensem invisible als ulls aliens.
Però no és ben bé així. Més d’un, convençut que aquest mode li donava l’anonimat absolut, ha decidit fer recerques picants des de l’ordinador de la feina, ignorant que l’empresa pot seguir el rastre digital dels treballadors, fins i tot quan ets en mode d’incògnit.
No es tracta de llegir els continguts concrets de la navegació, com ara converses o correus privats, sinó el llistat dels webs que s’han consultat i el temps.
Aquest error de càlcul il·lustra perfectament la falsa sensació de seguretat que pot donar aquest mode.
Sí, efectivament, amb el mode d’incògnit no s’emmagatzemen les cookies, ni es guarda l’historial de navegació ni la informació introduïda en els formularis. Però això no vol dir que siguis completament invisible.
Els proveïdors d’internet, els webs que visites i fins i tot la teva mateixa xarxa wifi poden continuar veient què fas en línia. Això és com tancar les cortines de casa i pensar que d’aquesta manera ningú de fora pot saber què fem, quan en realitat hi ha diverses maneres d’espiar-nos si algú hi té interès.Tot i això, és evident que el mode d’incògnit té el seu sentit.
Imagineu una situació familiar: algú vol sorprendre la seva parella amb un viatge, però no vol que el rastre de la seva cerca quedi gravat al navegador. O bé quan utilitzes un ordinador públic i prefereixes no deixar empremtes personals.
En aquests casos, el mode d’incògnit és una solució útil per mantenir una certa discreció a nivell local.Ara bé, en un món digital que cada vegada sembla més una teranyina plena de trampes invisibles, la navegació en mode d’incògnit és només una primera capa de protecció. Per aconseguir una privacitat més completa, cal recórrer a altres eines, com les VPN, que amaguin la teva adreça IP, o navegadors més especialitzats com Tor.
És una mena de joc d’escacs constant entre els usuaris que volen protegir-se i les empreses que intenten seguir capturant dades a tot preu.Així doncs, potser la lliçó més important és que la navegació privada és com una porta d’un sol sentit: impedeix que algunes dades surtin de casa, però no que les mirades curioses entrin des de fora. Cal tenir present això quan, amb un gest ràpid, cliquem per navegar amb discreció.
El món digital no perdona la ingenuïtat i cada clic pot tenir més conseqüències de les que creiem.
