REPORTATGE
Observar la natura amb uns altres ulls a Alguaire
Dani Sanchis, catedràtic de bioquímica i professor de la Universitat de Lleida, estudia la biodiversitat de l'entorn natural d'aquesta localitat del Segrià
Contrastos. Una parella de xoriguers en camps propers a l’aeroport
Dani Sanchis, catedràtic de bioquímica i professor de la Universitat de Lleida, ha transformat les seves passejades per l’entorn natural d’Alguaire, el poble on viu, en un estudi meticulós de la seva biodiversitat. Més enllà de la simple observació, ens ensenya la importància de fixar-nos en els detalls quotidians, sovint ignorats, que ens envolten. Aquesta capacitat d’observar abraça la natura més autòctona que conviu amb nosaltres i de la qual formem part. Saber captar-ne la bellesa és fonamental, ja que només a través de l’observació conscient podem comprendre la importància de conservar i respectar el nostre entorn natural, fent-ne un patrimoni per a tota la comunitat.
No ho havia pensat. Suposo que és com menjar, menges i ja està, però si no ho fas, et mors. És ben bé això, ara que m’hi feu pensar”. Aquestes són les paraules que Dani Sanchis, biòleg de formació i naturalista per vocació, comparteix amb un somriure mentre parla sobre la seva passió per la natura i la biodiversitat del seu entorn.
Ha fet arrels al poble d’Alguaire, on resideix amb la seva família i des d’on surt per descobrir i descobrir-nos la riquesa que s’amaga al terme a través del seu perfil @Dani_Sanchis_t.
Pel que fa a les eines que utilitza per capturar les imatges de la natura, el Dani ens explica que, malgrat tenir un equipament modest, la seva experiència de contacte amb la natura és inigualable. “Per paisatges, plantes i alguns insectes faig anar el meu mòbil Xiaomi.
Un dia rúfol sobre un camp de cereal esquitxat de puputs.
Un camp de colza amb una lluna plena..
Per a la resta, una càmera Nikon digital amb un zoom de 18-105 mm del 2010, vells! Totalment insuficients per als ocells...”. Però, per a ell, el que realment importa és l’experiència i la connexió amb l’entorn.La seva tria del moment per sortir a la natura és també tot un art: “En general, mai no surto a buscar res a menys que hi hagi un cel espectacular o estigui acabant de ploure.. o hagi nevat! Surto quan puc i gaudeixo aquell moment”. Aquesta actitud flexible i contemplativa li permet descobrir la vida que l’envolta amb una mirada fresca i constantment renovada.Una primavera de fa pocs anys, Sanchis va decidir posar un focus especial en la biodiversitat del seu municipi.
Una papallona migradora agafant nèctar d’una flor.
“Vaig començar a fer la passejada de tarda amb una altra perspectiva: posar consciència en la biodiversitat del lloc on visc”. Així, entre abril i agost, va alternar caminades pel camí que voreja el canal de Catalunya-Aragó i pel camí que serpenteja al llarg de la serra, amb una dedicació gairebé diària a l’observació de la fauna i flora locals.El resultat d’aquestes passejades és sorprenent.
En només dos quilòmetres de recorregut, aquest biòleg ha identificat i documentat unes 500 espècies diferents d’éssers vius: “Tan sols pel que fa a la passejada a la vora del canal de Catalunya-Aragó, i el camí de la serra, d’uns dos quilòmetres de llarg cadascun, he pogut observar i identificar 200 espècies de plantes, 227 espècies d’insectes i aràcnids i un centenar d’espècies d’ocells, a més d’alguns caragols, rèptils i amfibis i algun mamífer”. Aquesta riquesa de vida natural, concentrada en un espai tan reduït, il·lustra la diversitat biològica amagada en indrets que molts podrien considerar comuns o ordinaris.
Un bon grapat de lliris blancs, una flor que també és coneguda com a lliri de Sant Antoni.
Una història natural en capítols
Al llarg dels mesos, el Dani ha observat com aquesta diversitat es transforma amb les estacions, explicant una veritable història natural.
La primavera desperta amb els primers brots verds als àlbers, i pollancres, acompanyats pel cant incessant de calàndries i rossinyols i l’observació d’alguna verdeta d’ull blanc, una de les primeres papallones. Més endavant, hi ha un esclat de colors i vida amb papallones, escarabats i flors a cada pas.
Serp blanca. Aquesta serp és molt habitual arreu de la Península i no és verinosa. Els adults tenen dues ratlles negres al llarg del cos.
La seva observació atenta li permet detectar les primeres floracions de plantes com el lliri de Sant Pere i el colís, mentre que insectes com la papallona blanca de la col, la migradora dels cards i l’escarabat del sudari comencen a poblar l’entorn.
La història arriba al seu zenit a inicis d’estiu, quan l’abundància de la flora i fauna és màxima. Les papallones, de les quals n’ha identificat 33 espècies, saltamartins i escarabats, són només alguns dels molts insectes que es poden veure.
Guineu. És un dels mamífers depredadors més grans que han sobreviscut a casa nostra. Actualment no està en perill d’extinció i no és estrany poder-ne veure arreu.
Els ocells rapinyaires, alguns de residents com els aligots, arpelles i xoriguers, i alguns d’estivals com l’àguila calçada, sobrevolen constantment el territori. És aleshores quan omplen l’espai les famílies d’ocells adults seguits per la prole i es pot albirar alguna guineu jove, buscant aliment.
Cigonyes. Anys enrere eren aus migradores, ara fa temps que moltes han decidit quedar-se tot l’any a Catalunya.
Durant l’agost i el setembre es produeix un declivi progressiu en l’activitat. De mica en mica desapareixen les espècies d’ocells que ens visiten a l’estiu.
Veiem algun estol d’orenetes, tots en direcció sud. Amb l’entrada de la tardor, retrobem els ocells que passen l’estiu al nord d’Europa i que compartiran l’hivern amb nosaltres: el pit-roig, la cotxa fumada, els pinsans.. i un estol de fredelugues que passa l’hivern al secà.
El Dani defensa amb passió el valor de conèixer i protegir aquests entorns naturals: “L’observació i el coneixement d’aquests éssers vius aporta gran valor al nostre moment d’esbarjo”. Conèixer les plantes i els animals que conviuen amb nosaltres no només enriqueix les nostres passejades, sinó que també ens ajuda a desenvolupar un respecte més profund per la natura.Durant les seves observacions, el Dani ha utilitzat diverses aplicacions d’identificació com PlantNet, BirdNet i iNaturalist per registrar i classificar les espècies que trobava.
Un exemplar de pimpinella (Sanguisorba minor).
Aquestes eines digitals, accessibles a qualsevol persona amb un telèfon intel·ligent, han fet possible que en Sanchis pogués identificar centenars d’espècies i compartir els seus descobriments amb altres aficionats i professionals.
El treball de Sanchis no és només una passió personal, sinó que també és una contribució valuosa per a la comunitat. Els seus esforços per catalogar i compartir la biodiversitat d’Alguaire són un recordatori que la natura ens envolta, encara que sovint passi desapercebuda.
Detall. Una libèl·lula gallardet reposant sobre una branca.
Finalment, el missatge d’aquest biòleg és clar: sortir a la natura amb els ulls ben oberts pot transformar la manera com veiem el món.
A través de les seves passejades, ha après que fins i tot en els indrets més quotidians hi ha una diversitat de vida que mereix ser coneguda i protegida. I és que, com ell mateix diu, “si no ho fas, et mors”, perquè connectar amb la natura no és només una activitat plaent, sinó una necessitat vital per a l’esperit humà.
Qui és Dani Sanchis?
Dani Sanchís.
Va néixer a Barcelona i es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona.
Després de fer la seva tesi doctoral sobre endocrinologia, va passar quatre anys treballant a París. El gener de 2001 va retornar a Catalunya, contractat per la Universitat de Lleida, on actualment lidera un grup de recerca en malalties cardiovasculars i és catedràtic de bioquímica a la Facultat de Medicina.
Establert a Alguaire amb la seva família, Sanchis és un amant de la natura i un corredor de muntanya aficionat. Al llarg dels darrers quatre anys, ha enregistrat més de 500 espècies d’éssers vius al seu municipi, documentant la riquesa biològica d’aquest petit racó de Catalunya.
