Paco Hernández: “Les editorials nord-americanes de superherois no contracten guionistes de fora dels Estats Units”

Funcionari de dia, tiktoker de nit. Bromes a banda, el lleidatà Paco Hernández és lector voraç d’historietes de superherois i manga des dels anys vuitanta i té una col·lecció de còmics i marxandatge admirable. Ha escrit el guió de tres novel·les gràfiques i acaba de publicar ‘¿Por qué Spiderman es pobre?’ (Molino), en el qual dona dues voltes al material que comparteix cada dia a TikTok sobre superherois des de fa quatre anys. 

Per a uns és un friqui, per a molts altres és una eminència dels universos creats al voltant dels superherois de Marvel i DC. Paco Hernández (Lleida, 1977) no es considera un erudit sobre la matèria, “només diria que potser estic entre les cent persones de l’estat que saben més del tema”. La diferència entre ell i els altres noranta- nou són quatre milions de seguidors a TikTok. 

−Penja vídeos cada dia en què contesta preguntes que li fan els internautes sobre els universos de Marvel i DC. La majoria són qüestions que puc respondre sense pensar, bàsicament perquè fa més de trenta anys que llegeixo còmics i és informació que sap qualsevol lector que faci temps que està immers en aquest univers. Algunes de les que fan m’obliguen a revisar algun còmic perquè tinc dubtes i no vull errar. Una de cada deu és una pregunta que em motiva de veritat perquè no me l’havia plantejat mai i necessito uns quants dies per elaborar la resposta. Són molt motivants. 

−Forbes el va situar com un dels influencers més ben posicionats en l’òrbita dels països llatins. Tot i així, treballa a la Universitat. TikTok no monitoritza els creadors de continguts com Youtube, per exemple, de manera que potser soc influent però pràcticament no hi guanyo res. Hauria de fer campanyes de subscriptors i no en tinc ganes. Què puc oferir a la gent que pagui que no els doni ara gratis? Això ho faig com un repte i perquè m’ho passo bé, quan me’n cansi ho deixaré. El meu objectiu és atreure lectors cap als còmics, per això moltes vegades també els faig espòilers. Quan els dius que hi ha un còmic en què Superman es torna gai per culpa d’una kriptonita rosa, a molts seguidors els pica la curiositat i volen comprovar-ho. 

−Quin és el record més antic que té vostè quant a vinyetes? El Cavall Fort. A l’escola cada divendres a la tarda anàvem a la biblioteca i podíem llegir el que volguéssim. Jo recordo esperar que arribés un nou exemplar de Cavall Fort. Després va venir Superman. El meu pare me’n va comprar un estiu que passàvem les vacances a Cambrils. 

−Ara tenen valor? No, i encara menys les edicions en castellà. Eren relligats de baixa qualitat de títols que havien quedat fora d’estoc.

−Quines diferències veu entre els lectors adolescents de la seua generació, que van créixer en una ciutat petita als anys 80, i els actuals, que ho tenen tot a l’abast. Aleshores érem menys crítics, valoràvem més les històries perquè no n’hi havia gaires i costaven molt d’aconseguir. Ara hi ha tanta oferta que no es queden amb el primer que troben, tenen molta habilitat per absorbir informació i destriar. 

−Creus que donen una segona oportunitat a històries que no entren a la primera i que demanen una mica de paciència? Depèn de si està de moda. Si una col·lecció està ben posicionada al rànquing de la Shonen Jump sempre crida l’atenció, per exemple. I ara la gent està molt més informada. Aquesta revista organitza els continguts en funció de la popularitat dels personatges i les sèries. Aquí va començar Bola de drac i ara publica One Piece. El manga de les primeres pàgines és el que més ha agradat del número anterior. Els lectors voten. El que surt l’últim ja perilla perquè vol dir que agrada menys i pot ser que els cancel·lin. Ara pots estar al dia de les novetats al moment, als anys vuitanta a Lleida no arribaven ni els còmics de Marvel, només DC. El manga no sabíem ni què era. 

−Fins que van arribar les sèries d’anime japoneses. I sovint era frustrant quan llegies el còmic, ja que t’havies acostumat als dibuixos i després resultava que a les grapes –els còmics petits de quiosc– eren molt diferents. Els que ho van patir més van ser els Cavalleros del Zodiaco, la gent considerava que eren molt lletjos a les vinyetes. 

−No ha passat exactament el mateix entre el cinema de superherois i els còmics. Li agraden les pel·lícules dels darrers anys? Algunes més que d’altres, però en general sí. Els que fa molts anys que llegim còmics de superherois mai hauríem imaginat que veuríem segons quines coses en pantalla. Són espectaculars. 

−Han connectat amb els fans de tota la vida? Sempre hi ha puristes que hi troben pegues, però en general sí. Marvel no han fet un fan service, no donen tot el que els fans dels còmics podien esperar, però s’han mostrat molt respectuosos amb els lectors i això la gent ho agraeix. Els productors i els directors de DC, en canvi, han tendit a fer comentaris provocadors i ofensius amb els lectors de tota la vida. A Batman vs Superman maten un periodista al començament de la pel·lícula. Després el director va dir que aquell era Jimmy Olsen –l’amic periodista de Superman– i que se l’havia carregat perquè sí. Això va doldre els fans, que no van entendre per què ho havia dit i fet. 

−Això vol dir que desapareixerà el personatge dels còmics? No, sobretot perquè davant de les crítiques van haver de sortir a desmentir-ho. 

−Vostè és més de Marvel o de DC? De tots dos, és absurd haver-ne de triar un i perdre’m els altres. 

−Uns universos que, com explica al llibre i als seus vídeos de Tik- Tok, són plens d’incoherències i errors de continuïtat. Quan t’endinses en els mons creats per aquestes editorials i els personatges de seguida t’adones que hi ha coses que no quadren. La indústria del còmic de superherois té gairebé cent anys. Des dels ini· cis van anar llençant personatges amb les seues sèries i col·leccions. Hi han treballat molts editors i in· comptables guionistes i dibuixants i és normal que amb els anys anes· sin entrant en contradiccions. Es tracta de vendre còmics i si en un moment determinat han de ressus· citar un personatge, doncs busquen la manera i ho fan. Per exemple, hi ha un còmic en què Iron Man perd la mà. A vegades resolen aquestes contradiccions amb una explica· ció retrospectiva uns números més tard i a vegades no. 

−Els superherois al cinema ha vingut per quedar-se? Totalment, és un gènere cinematogràfic que s’ha consolidat. 

−I quina relació s’està establint entre les pel·lícules i els còmics? D’entrada la base són les vinyetes, però cada vegada està passant més que el cinema està influint els còmics. És un negoci nou per a les editorials i és molt rendible i s’ha de cuidar. Marvel va demanar que els guionistes matessin un personatge de la col·lecció de Kamala Khan perquè els interessava per a les pel·lícules. També ha passat que personatges com Dr. No al còmic eren molt estirats i s’han adaptat a les representacions del cinema per· què han vist que funcionava millor. 

−Hi ha el mercat dels còmics que es publiquen i després hi ha el dels col·leccionistes. Vostè juga a les dues lligues? En la mesura de les meues possibilitats. Tinc còmics que ara pot· ser tenen algun valor, però perquè han passat els anys i estan ben con· servats i resulta que estan dedicats, per exemple. Si tens un exemplar d’un còmic que pot tenir valor, els taxadors el certifiquen, el segellen i li posen un preu de mercat. Si l’au· tor mor, el preu augmenta. Quan va morir Akira Toriyama tot el marxandatge al seu voltant es va mul· tiplicar per cinc en pocs dies. A la darrera ComicCon de San Diego se subhastaven còmics per mig milió de dòlars. Això és una altra lliga. 

-Al llibre explica que en aquestes convencions els autors i els actors cobren per fer dedicatòries i fotos a partir de tarifes que no són pas econòmiques. Abans ho feien gratis. Jack Kirby és l’autor dels Quatre fantàstics i un dia va fer un dibuix per a un nen. Quan se’n va adonar, la criatura ja l’estava subhastant. És legítim que algú guanyi diners revenent un dibuix que tu has fet de manera gratuïta? El que fan és art i té un valor, i s’ha de pagar. Tenen tarifes estipulades: una dedicatòria o una firma sense personalitzar, que val més diners perquè al mercat de col·leccionista té més valor, un dibuix senzill o un cos sencer. Per a ells són ingressos extraordinaris. Aquí tenim el mal costum que els autors et fan dibuixos gratis. 

−A banda de lector també és autor. Com a guionista ha publicat tres còmics (Rosa y Javier, The Cartoonist i En camino). Per què cap és de superherois? Perquè aquí no es publica aquest gènere. Hauria d’anar als Estats Units i allà les editorials no contrac· ten guionistes de fora dels EUA. Algun dibuixant ha pogut fer alguna història curta, però és gairebé un favor. Actualment els millors dibuixants de còmics de superherois per a les editorials americanes són es· panyols. De fet, hi ha molts autors que treballen per al mercat francès i ara comencen a sortir dibuixants de manga. 

−Algun altre projecte entre mans, a banda de fer i compartir vídeos dia sí i dia també? Tinc el guió d’un còmic que és un homenatge a la ràdio. Vaig col· laborar molts anys amb Ràdio Par· dinyes i és un món que volia retratar. El tema dels vídeos durarà fins que me’n cansi. No planifico a llarg termini.