NOTES AL MARGE
La vida com un malentès
La major part de l’obra de Franz Kafka era inèdita quan va morir als 41 anys
Va demanar a un amic eu que cremés tots els originals i aquest no li fa ver cas
Kafka.
Cent anys, aquest 2024, de la mort de Franz Kafka, en un sanatori austríac per a tuberculosos. Havia nascut a Praga en 1883.
En tenia, per tant, quaranta-un. Però malgrat la seva breu trajectòria vital, va escriure força.
De tota manera, poc abans de morir li va demanar al seu amic Max Brod que cremés tots els papers que deixava inèdits. Per sort, no li va fer cas.
En realitat, l’únic que l’escriptor txec en alemany salvava de la seva fecunda producció era el recull de contes Un metge rural, la novel·leta La transformació, també coneguda com La metamorfosi, i algunes altres poques narracions.
Doncs bé, de la primera de les obres enumerades, L’Avenç en va editar mesos enrere una traducció al català del bon amic reusenc Josep Murgades, que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona però abans professor aquí a la de Lleida, el qual ja havia traslladat al nostre idioma alguns títols d’aquest escriptor i d’altres en llengua germànica com Goethe, Hesse o Bernhard.
Un metge rural, plausible introducció a la narrativa curta de Kafka, és un volum petit, de noranta pàgines, que inclou 14 relats de diversa llargària i interès desigual (confesso que no és una literatura que m’entusiasmi). Comença amb un cavall fent d’advocat i acaba amb un simi impartint una conferència.
Entremig, una mica de tot, dins del característic registre que hem convingut justament a etiquetar amb l’adjectiu kafkià, una filosofia existencial concentrada en la darrera frase del conte Un full vell: “D’un malentès és que es tracta, i ens en morim lentament”. Una altra mostra de l’absurditat que l’autor de novel·les pòstumes com El procés, El castell i Amèrica denuncia o més aviat posa simplement en evidència a les estructures socials i burocràtiques que dominen fins a l’aclaparament els anònims, desvalguts i minúsculs ciutadans, i que en certa forma prefigura el primer d’aquests tres llibres esmentats, és el text Davant la llei.
Un camperol acudeix al portal custodiat per un guardià a fi de ser admès a la legalitat. I allí me’l tenen esperant nit i dia durant anys, per culpa d’un altre malentès.
La “inescrutabilitat de la natura humana” posada de manifest a Un fratricidi, afegida a la falta clara de sentit d’una vida que a sobre dura tan poc com una cavalcada fins al poble del costat, tal com adverteix un avi al seu net en una peça de només vuit ratlles.
