Viatge amb somera

Angoixat per problemes personals –de salut, econòmics, amorosos–, l’escriptor escocès en llengua anglesa Robert Louis Stevenson, autor de novel·les tan cèlebres com L’illa del tresor i L’estrany cas del doctor Jeckyll i míster Hide, emprèn la tardor de 1878 un original viatge a través de la despoblada, muntanyosa i enigmàtica comarca de les Cévennes, al sud-est de França, avui parc natural. Amb les notes preses durant el recorregut en solitari, aquell home de lletres nascut a Edimburg en 1850 i mort a Samoa 44 anys després, redactaria un llibre, traduït al castellà per la petita editorial Baile del Sol en 2004 i reimprès en 2013: Viajes con una burra por los montes de Cévennes.

Tota una curiositat en l’àmbit sovint sorprenent del turisme literari.

A la primera pàgina, l’autor admet que un viatger com ell era a l’època un fenomen insòlit en aquella regió tan endarrerida i aïllada de la resta del món.

Els indígenes se’l miraven amb desdeny, com si projectés anar a la lluna, alhora que amb el respecte inspirat per un explorador del pol nord. A le Puy-en-Velay s’havia fet confegir expressament per a l’ocasió una tenda de campanya i un sac de dormir, perquè no confiava en els possibles hostals del camí i li caldria passar nits a la serena.

A l’hora de triar un animal de càrrega per portar l’equipatge, les mudes de roba i les provisions, es va decantar per una somera, de nom Modestina, més barata i tranquil·la que un cavall, i més resistent que una euga. Dins de les alforges encarregades a un baster local hi duia també un fanalet d’alcohol, espelmes, una cantimplora, alguns llibres, una navalla i un revòlver, per enfrontar-se tant als bandits com als llops, contra els quals l’havien advertit els pagesos d’aquelles muntanyes.

Unes muntanyes que Stevenson descriu com a força altes i pelades, de vegetació arbustiva arrapada al terreny, sovint rocallós, escassos boscos i el riu Tarn remugant de fons entremig de les pedres de la llera amb so de xerrac. Un paisatge agrest però somrient, a la divisòria de les conques de Roina i Garona, que li recordava l’esperit dels monjos eremites d’aquelles abruptes soledats.

Arribat al cap de dotze dies a Alès, s’hi revenia la somera i continuava en diligència fins a St. Jean du Gard, on reporta que la fil·loxera ja havia fet estralls, punt final d’un trajecte de 120 milles, gairebé 200 quilòmetres.

.