Àries i nitrats

Completant l’exposició a les botigues de Salàs sobre Matías Granja i la seva aventura empresarial xilena, l’investigador i col·leccionista Sisco Farràs publica un llibre que sorprèn i interessa, en coedició amb Garsineu, titulat igualment Òpera i salnitre, un contrast de gran efecte literari (val a dir que el text està a l’altura del títol: molt documentat i ben escrit).

La història sembla una novel·la o un film. Si no sabéssim del seu rigor en recerques precedents, podríem creure-la fruit de la fantasia desbordada de l’autor. Matías Granja naix a Sort en 1840, fill de terratinent i comerciant que n’ha sigut alcalde.

Una bretolada juvenil –irrompre a l’església en plena missa del gall amb un feix de palla encès–, el porta a emigrar a Xile, amb la idea de fer fortuna. Establert a Valparaíso, després de diverses feines entra al negoci de l’extracció de sals de nitrat o salnitre, un fertilitzant mineral rebatejat com a or blanc, sobretot al desert d’Atacama.

Aviat guanya molts diners i adquireix gustos cars, com assistir amb freqüència a l’òpera i al teatre. Al final d’una d’aquestes funcions aborda una cantant i ballarina de Niça, de nom Laura Mounier, amb qui es casa al poc temps.

Però el matrimoni encara serà més curt que el festeig. Massa diferents. Ell pencaire, pràctic i autoritari. Ella moderna, independent i amant de les arts.

La francesa retorna al seu país i el pallarès contrau núpcies de nou, aquest cop amb una dona convencional, que li dona dues filles. Mentrestant, la seva empresa no para de créixer.

Arriba a tenir 2.000 treballadors i nombroses “oficines salnitreres”, que són com colònies industrials. Per facilitar el transport del producte, construeix una línia de tren d’uns cent quilòmetres i un port marí propi a Caleta del Coloso, vora Antofagasta.

Però arriba la guerra mundial de 1914, els alemanys inventen el nitrat sintètic i Matías comença a no poder fer front als deutes. Essent encara un dels homes més rics de Xile, mor en 1906, als seixanta-sis.

Laura Mounier torna a Xile per reclamar l’herència, quantiosa. Es fa construir una mansió a Santiago, freqüentada per artistes.

Un d’aquests és el decorador grec Sadirakis, 24 anys més jove, amb qui es marida. Es traslladen a Europa i trien Mallorca per bastir-hi una gran casa museu que serà el famós palau de Marivent, futura residència estival de la reialesa espanyola.

.