Manu Chao no canvia de ràdio

Tota l’energia que Manu Chao va invertir a convertir Mano Negra en un referent indiscutible de la música global a finals del segle passat, allà es va quedar. Si a Radiolina va mirar de recuperar una certa nostàlgia (Panik Panik, Siberia), en aquest darrer llançament torna de manera descarada al so que va reproduir de manera repetitiva a Clandestino i Próxima Estación: Esperanza.

En la seua carrera en solitari Chao necessitava distanciar-se de la massa mare sense fer un producte irreconeixible per als seus seguidors. Va encunyar aleshores el so chao, una fórmula a mig camí entre la cúmbia i el reggae, que amb els seus lemes entre naïf i antisistema feia ballar una legió de fans més festius que exigents.

Gairebé vint anys més tard torna a gravar un disc i, lluny de sorprendre, esprem la recepta desmillorada de Machine Gun i Peligro una vegada i una altra. Manu Chao és una llegenda del rock alternatiu amb Mano Negra i, després, un succedani d’ell mateix.