Una república cultural

Aquesta setmana el nostre alumnat ha completat les primeres classes del curs 24-25. A Lleida se n’han iniciat 28; a la resta del territori, 45.

Uns 1.500 alumnes en total, als quals caldria sumar-hi els de les altres institucions que també n’ofereixen. Cada any, doncs, milers de persones volen aprendre o perfeccionar el seu nivell de llengua catalana només en terres lleidatanes.

És important que el conjunt de la ciutadania prengui consciència d’aquest fet. Perquè la llengua, si bé s’aprèn a les aules, es perfecciona al carrer, gràcies a la immersió lingüística.

Així mateix, l’aprenentatge del català respon a una necessitat social. Viure a Catalunya requereix saber-ne la llengua, si es vol gaudir de tots els drets a què pot acollir-se un ciutadà.

Això, a la pràctica, ha de significar que els altres ciutadans, lluny d’improvisar, apliquem l’estratègia d’adoptar el català per defecte i sempre d’entrada.

Només en el cas que el nostre interlocutor no ens entengui, la canviarem per una altra. Tan sols d’aquesta manera s’acomplirà la immersió –la unió.

I de retruc, la nostra llengua tindrà la salut garantida. D’altra banda, la tasca del CNL no s’acaba amb els cursos de llengua.

Des del nostre Departament de Dinamització, despleguem, d’una banda, el servei d’Assessorament Lingüístic amb la finalitat que la llengua de tota entitat sigui correcta i de qualitat, i de l’altra, el de Sensibilització: xerrades, sessions de jocs i difusió del nostre patrimoni cultural des dels mitjans.En aquest sentit, també cal la complicitat de la ciutadania, dels mitjans, les entitats privades i les institucions. Si el català és la llengua sense Estat més poderosa d’Europa, és gràcies a aquest secular patrimoni cultural.

I el patrimoni, lluny de ser tractat com una peça museística, cal fer-lo viu: la música en català ha de formar part de l’oci del nostre territori; els nostres clàssics literaris n’han de ser la referència intel·lectual i sentimental; l’art català ha de tenir presència als carrers al costat dels murals de nova factura.. Un projecte sòlid, de république comme il faut, possibilita l’articulació harmònica de tots els membres d’una comunitat.

El motor que l’activi ha de ser, sens dubte, la cultura, i aquesta no ens manca pas. Després, com diu Plató precisament en la seua República, “quan regni l’amor, sobraran les lleis”.