SECCIÓ NOVENA
Com narrar el buit
Una novel·la autobiogràfica en què l'autora explica el tràngol d'una epilèpsia d'origen i efectes inesperats
El parèntesi.
En còmic també hi ha un auge de l’anomenada narrativa del jo, una mescla entre les memòries i l’autoficció, amb dosis d’assaig i reflexió en què els autors tendeixen a despullar-se amb més o menys gust i resultat. Aquest corrent literari s’ha donat en paral·lel a una onada feminista global que té un front obert en el fet de normalitzar la perspectiva de gènere.
Davant de l’històric biaix del patriarcat cal donar veu a les dones que miren el món des d’un punt de vista que és tan vàlid com l’altre.
La confluència d’ambdós fenòmens ha donat peu a un seguit de títols en què les autores expliquen experiències personals en primera persona, les quals ajuden a normalitzar les mirades femenines sobre el món.
És en aquest context que cal situar El parèntesi, obra de la francesa Élodie Durand al volant d’un episodi que va provocar un gran forat en la seua trajectòria vital: un tumor cerebral que va provocar-li una epilèpsia de conseqüències brutals que la deshabilitava per a la vida adulta funcional. Guanyadora del Premi Revelació al prestigiós festival d’Angouleme i finalista de l’Eisner als EUA, Durand utilitza amb agilitat els recursos del llenguatge seqüencial per explicar com la malaltia va tergiversar el seu dia a dia de manera implacable.
A través dels seus dibuixos, metàfores gràfiques dels sentiments i sensacions que l’autora vivia dins del seu cap, els lectors ens anem endinsant en el complicat entramat de la pèrdua de la memòria. Amb l’ajuda dels seus pares, els quals van acompanyar la filla en tot el procés, convertint-se en una part imprescindible per explicar molts moments que l’autora ha perdut, Élodie repassa el que per a ella va ser un llarg parèntesi vital.
Presentada gairebé com un esbós, la novel·la és un viatge angoixant en què el lector es pot fer una idea de què implica no saber res. Quan el buit és immens, no hi ha pedaços que el puguin tapar.
Si moltes històries narren com algú que lluita per arribar a la cúspide, després ha d’enfrontar-se al drama de perdre tot el que ha aconseguit, El parèntesi explica la caiguda dins un forat negre i com la protagonista aconsegueix sortir-ne amb vida.
