Fluids

Una de les diferències entre els sòlids i els fluids és la dificultat per a fer barreges amb els primers, que per aconseguir-ho cal que estiguin formats per partícules, remenar-los enèrgicament, i ni tan sols així tenim garantit que la barreja sigui estable, ja que és molt probable que les vibracions acabin segregant-ne les diverses fraccions.

Amb líquids i gasos la cosa sembla molt més simple. Sempre que no es repel·leixin químicament (com passa entre l’aigua i l’oli), només és qüestió de temps que deixant-los en contacte acabin formant una barreja perfectament homogènia.

Tirem aigua salada en un pot amb aigua de l’aixeta, i de seguida percebrem un gust salat semblant, n’agafem d’on n’agafem la mostra. Injectem diòxid de carboni en un globus mig ple d’aire, i tot el seu volum s’emplenarà d’una barreja de composició constant.Això que sembla intuïtiu, però, només és cert per a volums petits i que es remenen amb energia.

Si els gasos estan en repòs, es pot produir fàcilment una separació per estratificació que deixa els més densos (més pesants) en capes per sota dels més lleugers. Per això els pous miners mal ventilats són trampes mortals si el CO2, més dens que l’aire, s’ha dipositat al fons, desplaçant-ne l’oxigen i creant un ambient irrespirable.En un altre exemple, l’aigua de la Mediterrània és més salada i, per tant, més densa que la de l’Atlàntic.

Per això, unes 15 vegades l’any se’n forma una enorme bossa, de milers de km cúbics, que surt per l’estret de Gibraltar i s’endinsa a l’Atlàntic, enfonsant-s’hi pel seu propi pes i vagant a uns 1.000 m de profunditat per l’oceà, sense barrejar-s’hi. Aquest viatge pot durar anys, fins que la bossa troba un obstacle pel camí (com les illes Canàries) i llavors es trenca i es desfà.

Això sí: com que la sal és un solut veritable, un cop barrejades les dues masses ja no se separen.Quan un fluid n’empeny un altre amb el front de contacte entre els dos relativament quiet, l’un pot substituir l’altre sense barrejar-s’hi, en el que es coneix com flux de pistó. Aquest és útil en l’esbandit de l’interior de canonades, ja que arrossega l’aigua bruta sense diluir-la en la neta, i així se n’estalvia.

I el trobem també quan una massa d’aire fred en desplaça en poques hores una de calenta sense barrejar-s’hi, i la temperatura cau 10 o 15 ºC en poc temps. Per a una barreja ràpida, eficient i duradora, en canvi, és necessària l’agitació i la turbulència.