Germans còsmics

Ara que comença la tardor i la temperatura sembla que comença a refrescar-nos, us proposem fer viatge sonor pel desert, un desert còsmic. Hermanos Gutiérrez són germans de sang i de projecte musical.

Instal·lats a Suïssa i de sang equatoriana –el pare és helvètic i la mare, llatinoamericana– van formar la banda el 2015, influenciats per la cultura musical de la banda materna. Van batejar el projecte homenatjant el grup de salsa Hermanos Lebrón.

En un moment en què escoltem la falca “bro” per sobre les nostres possibilitats, s’agraeix que ells s’hagin batejat com a germans en la seva llengua materna, mostrant l’estima i respecte als orígens familiars i la cultura andina.

Alejandro i Estevan s’han fet un nom en l’escena folk mundial. El seu so sideral, amb influència de country, slow surf o músiques andines com la cúmbia, els ha fet recórrer els escenaris, sales i festivals d’arreu.Un bon amic va recomanar-nos escoltar-los i aquí va començar el nostre respecte cap a la proposta dels hermanos.

Guitarra, lap steel i percussió per crear tot un univers sonor de cançons instrumentals que et transporten a la Ruta 66, al cosmos estel·lar, al desert dels Monegros, al Cabo de Gata, a Lanzarote o qualsevol indret on el vent, la calor i la pols s’alien creant un entorn i atmosfera de pau i misteri.Tenen diversos discs editats i avui ens centrem en la seva darrera referència: Sonido Cósmico. 12 cançons amb una durada que no arriba als tres quarts d’hora, suficient per aconseguir endinsar-te en una atmosfera d’emoció i serenitat.Les cançons es van entrellaçant de manera natural, com si la primera nota connectés amb la darrera puntejada de guitarra que tanca el disc.

Ens agrada imaginar els motius que han dut l’Alejandro i l’Estevan a batejar els temes –tots instrumentals– amb noms com Cúmbia Lunar, El Fantasma, Barrio Hustle, Los Navegantes o la que posa nom al disc, Sonido Cósmico. Fa unes setmanes van ser al Paral·lel 62 de Barcelona ciutat presentant aquest disc i fent un recorregut a la seva carrera.

Malauradament ens el vam perdre perquè llavors encara no els teníem localitzats al nostre radar, així que tocarà creuar els dits tot desitjant que tornin als escenaris catalans durant les seves gires interminables que programen. Aquesta és una banda que imaginem, per exemple, formant part del cartell d’un festival com el MUD, el qual admirem sincerament.

Just aquests dies han anunciat dates pels EUA com a teloners de Leon Bridges, un enorme del nü soul. Si tinguéssim l’oportunitat d’anar-hi no sabem si xalaríem més amb ells o amb en Leon.És un LP per escoltar a casa, tot preparant un bon sopar amb productes de proximitat; al cotxe (si pot ser una pick up millor) per fer quilòmetres en un viatge interminable; abans de veure un espagueti western; regant els teus cactus o acompanyant una intensa lectura mentre et balanceges en una hamaca a l’ombra.Poseu-li play i digueu-nos què us sembla a vosaltres.