Biznaga són els nous herois del pop radical

Descoberts per casualitat durant la seua gira de Bremen no existe al Cafè del Teatre fa un parell d’anys –aquesta vegada no faran parada a Lleida perquè ja no hi ha llocs on tocar–, Biznaga es va convertir en una banda d’aquelles que poses una vegada rere l’altra. Sense descobrir la sopa d’all, els madrilenys han bastit un estil en què el punk, el pop i el rock es troben en la cruïlla del post.

Guitarres salvatges en melodies enganxoses, lletres afilades i molta crítica social. Els seus concerts són per ballar i cantar els seus eslògans a pulmó.

Onze talls d’amor i acció en què parlen obertament dels problemes de la seua generació: habitatge a preus prohibitius i precarietat laboral; alienació social i l’amenaça constant d’un canvi climàtic que ens dibuixa un futur poc engrescador. Sense caure en el pamfletisme ni deixar-se endur pel nihilisme intimista, Biznaga han trobat una fórmula en què parlen clar sense voler adoctrinar.

Una bona banda per als punks que s’han fet grans.