LA GASTROTECA
L'històric restaurant Tòfol de Lleida compleix 70 anys
La tercera generació l'ha consolidat com un referent de la cuina lleidatana
Hi ha restaurants que escriuen la història local i a Lleida un d’aquests locals va fer 70 anys el mes de setembre. Corria el 1954 quan en Tòfol i la Ramona van obrir un petit establiment al carrer Pallars, en una zona que començava a viure l’expansió urbana de la capital ilergeta del centre cap als barris perifèrics.
Actualment el regenta la tercera generació de la família Balsells amb l’Isma pare i l’Isma fill comandant aquest mític local lleidatà. Ara també amb la incorporació de la pubilla de la casa, que s’encarrega de la gestió de les comandes.
El Tòfol ho és tot. És un bar, és una tasca, és una casa de menjars, és un fine dining restaurant, és un centre de convencions, és un petit parlament, és una sala de festes i és un lloc de trobada d’amics i parelles.
Des de dos quarts de nou del matí fins a les cinc de la tarda, i de les vuit del vespre fins a la mitjanit, s’hi couen totes les coses bones que el rebost d’arreu ens dona.Tot va començar amb les truites, les meravelloses truites que la padrina Ramona oferia a tota la clientela que passava pel carrer Pallars gràcies als enormes dots en les relacions públiques d’en Cristòfol Balsells que, tot i no ser-hi quasi mai, sempre portava les millors carteres al restaurant de casa. Així va començar la llegenda al voltant del local, segons la qual si hi anaves acabaves fent un bon negoci, fent una bona amistat o havies trobat parella per sempre.
Truites al punt, fetes amb ingredients de la zona, primetes, les quals, des del primer dia, han sigut sent el seu emblema. No podeu marxar sense provar la de porro o la d’albergínia (les meves preferides).En aquesta oferta que sempre era feta à la minute s’hi afegien les cassoles de pollastre, el conill a l’allada, els callos, els cigrons estofats o un simple plat de verdura amb patata i mongeta.Parlant amb la família hem esbrinat els orígens.
Arran d’una lesió de l’Ismael (fill dels primers amos) que li va fer abandonar el futbol, la mare va decidir incorporar-lo per dur el local plegats. El xicot, hereu de l’ímpetu paternal i de la capacitat de treball maternal, es va posar a treballar tête à tête amb la Ramona i van començar a escriure la llegenda que els ha fet mítics a la ciutat.A la carta (que en aquella època sempre era cantada) hi arribava el millor peix i les millors peces de carn, i tot es va començar a complicar.
Cada dia hi anava més gent d’arreu atreta per aquesta aura de misteri i quotidianitat que impregnava el Bar Tòfol, mescla que feia que la clientela s’hi trobés com a casa. El Tòfol era ja un astre que brillava per ell mateix i que any rere any, dècada rere dècada, va anar omplint de gastronomia i rauxa la ciutat.
Així és com el vam conèixer molts lleidatans. Hi anàvem perquè hi anava tothom conegut i hi tornàvem perquè tot era boníssim.
El carisma i l’atreviment de l’Ismael és una experiència que s’ha afegit actualment a la bonhomia i l’emprenedoria del fill petit, també batejat amb el nom d’Ismael, i que després d’uns quants anys estudiant va assumir la feina al bar. Des de fa una dècada és al capdavant del Tòfol amb el seu pare i el restaurant ha experimentat un gran salt qualitatiu.
Sense cap mena de dubte, són un far a la ciutat gràcies a un menjar exquisit i un ambient únic que li dona tot l’encant per repetir un i mil cops. Felicitats, Tòfol!