Mirades de classe

Si adaptar una novel·la literària al còmic té la seua complexitat, sobretot si es té l’ambició d’aportar res de nou a la història, traduïr un assaig en vinyetes encara és més complicat i menys habitual. Mentre els llibres dedicats al pensament es trobarien en els prestatges més alts de les produccions culturals, els còmics són a les lleixes més accessibles. Aquest llibre doncs, és dels que cal celebrar.

A partir d’una estructura de pàgina de tres per tres i un ús del color molt sobri –a cada època hi ha una tonalitat dominant– Alet i Adam despleguen un ventall de recursos gràfics espectacular.

Al llarg de gairebé dues-centes pàgines converteixen les idees fiolosòfiques, els moments històrics i els conceptes econòmics de Piketty en vinyetes d’una senzillesa plàstica molt efectiva i visual. No era fàcil condensar l’original en idees gràfiques que els lectors poguessin entendre ràpidament, i els autors ho han aconseguit amb escreix.

Piketty s’ha convertit en un nou referent per a l’esquerra intel·lectual que s’ha cansat de cedir davant de la globalització capitalista i tampoc no està disposada a la retòrica revolucionària dels anys setanta. Amb unes propostes que recuperen l’esperit redistributiu i democratitzador originals de l’estat del benestar, sistema que va dur els països occidentals a les majors quotes de progrés social de la seua història, Piketty analitza els darrers tres-cents anys d’Europa per explicar la relació entre els models econòmics i les ideologies polítiques, sempre amb les mirades de classe com un element indissociable.

Fins i tot quan els implicats no tenen una consciència particular en aquest sentit. Descartant el comunisme soviètic com a referent, l’economista francès acaba fent unes propostes de reforma política i econòmica perquè l’esquerra recuperi la iniciativa i el sistema pugui garantir una major distribució de la riquesa.

Com a bon hereu de la tradició marxista, si més no des del punt de vista filosòfic, Piketty considera que la fugida de les classes populars a postulats que els són objectivament perjudicials és un esbiaix que es pot corregir amb bones i sinceres propostes de justícia social.