El centre de l’univers

Igual que el Ramon del Rito, emigrant de jove a Barcelona però per a qui Rocafort de Vallbona constituïa “el centre de l’univers”, Lluís Foix demostra que tot i ser un home molt cosmopolita segueix centrat de cor i de cap al seu poble, altra vegada protagonista d’un nou llibre de la seva ja fecunda producció, La força de les arrels, editat per Columna amb bonics dibuixos, mantenint esperit i temàtica de dues obres precedents de l’autor: La marinada sempre arriba (2013) i El que la terra ens ha donat (2017).

Estampes rurals que conformen un fris impressionista, a base de pinzellades breus, destres i rotundes, com escrites una mica a raig, en aparent desordre capriciós, si bé assolint una grata harmonia final, pouades en la saviesa popular i la memòria personal acumulada d’imatges i sensacions, anècdotes i sentiments, entre la nostàlgia i la vindicació, amb algun toc esporàdic de denúncia ferma però amable: la bonhomia marca de la casa.

Autèntic gentleman farmer, modern senyor del castellet local, el veterà periodista deixa altre cop constància del seu profund arrelament, de la seva insubornable militància en favor d’un món amenaçat com és el de la pagesia i d’un paisatge físic i humà ben concret. Ho declara de bon principi: “La terra que has trepitjat per primera vegada et persegueix com una ombra invisible tota la vida”.

I unes ratlles més avall: “El record llunyà dels meus orígens m’ha acompanyat sempre”. Cada cap de setmana, durant molts anys, fuig de Barcelona per acudir a Rocafort, on tot just arribar s’adreça al tros per veure com estan els arbres, els sembrats, les collites..

Crònica viscuda i fins a cert punt sensual d’un terme, el de Rocafort, i per extensió de la vall del Corb i l’Urgell de secà, amb una cultura i una forma de ser pròpies, distintes dels municipis de regadiu, ja no dic dels metropolitans. Un àmbit que des de fa temps experimenta una clara decadència, visible en les finques ermes i les cabanes derruïdes, que Foix retreu igual que ho fa amb l’actual discriminació dels pagesos, en part per culpa d’una burocràcia absurda i insensible als seus problemes.

Malgrat aquest plany de fons, la nota d’optimisme respecte a la revolució en marxa, tant econòmica com social i cultural, ajudada per maquinària i tecnologia, que difumina les tradicionals diferències entre camp i ciutat pel que fa a la qualitat de vida.