Puiaràs per Festa Maior?

Als que sigueu del Pallars i la Ribagorça us serà familiar aquest títol. En aquests territoris hi ha moltes paraules que es pronuncien amb una “i” que s’escriuen amb una si és enmig de la paraula, o amb si és al final.

A la resta de la catalanofonia, generalment, es pronuncien amb una “j” en el primer cas i amb “tj” en el darrer. Totes aquestes “i” ribagorçanopallareses formen part d’un diftong (sempre van enganxades a una altra vocal).

Les “i” que formen part d’un diftong s’anomenen “iods”: iogurt, reina..

Algunes paraules que al Pallars i la Ribagorça es pronuncien amb iod són maior ‘major’, mai ‘maig’, goi ‘goig’, roi/roia ‘roig/roja’, puiar ‘pujar’, pui ‘puig’ i tots els verbs acabats en “-ejar”, els quals tenen la forma -eiar o -ear, en cas que la “i” caigui: passeiar/passear ‘passejar’, mareiar/marear ‘marejar’. Si algú de Sort us diu que es “marea” al cotxe, no us penseu que és cap castellanisme: està mantenint una pronúncia genuïna i en recessió.

Molts heu pogut sentir la paraula “pui”, perquè apareix en molts topònims i cognoms. Un pallarès o un ribagorçà (que mantingui les pronúncies pròpies dialectals) anomenarà Puialt, Puiverd i Puimaçana els pobles de “Pujalt”, “Puigverd” i “Puigmaçana”.

A més, també apareix al cognom de Carles Puyol, de la Pobla de Segur, qui, si hagués nascut a un altre lloc del territori, es diria “Pujol”. D’on ve aquesta característica dialectal? Com molts trets dels parlars nord-occidentals, en aquest cas concretament del pallarès i del ribagorçà, es tracta d’un fenomen de manteniment del català antic.

Vegem-ho:En l’evolució fonètica del llatí vulgar cap al català, les paraules en què en llatí trobem una , una i una , evolucionen cap a una iod. Per exemple, agafem la paraula llatina RUBEU: a grans trets, en el procés del llatí al català, la E es transformarà en una iod, i el conjunt esdevindrà una iod.

La primera U es transformarà en una O, i la segona es perdrà. Per tant, obtindrem la paraula “roi”.

Es teoritza que aquesta pronúncia era general en el català preliterari: abans del segle XI. Més tard, evolucionarà cap a roig en la resta del territori.