Un passeig entorn de les basses del Terrall, al cor de les Borges Blanques

La tardor, i particularment el mes de novembre, és sens dubte l’època de l’any més recomanable per efectuar un passeig romàntic, poètic, nostàlgic i sobretot cromàtic pel parc del Terrall, al voltant de les basses que constitueixen el principal reclam d’aquell recinte, autèntic pulmó verd de les Borges Blanques. Si el referit espai enjardinat presenta un inqüestionable atractiu tant per a autòctons com per a forasters en qualsevol de les quatre estacions, és aquestes setmanes que s’ensumen ja els primers freds de debò, amb l’autumnal esclat de colors botànics de bona part dels arbres que envolten les dues grans masses aquàtiques paral·leles, quan caminar plàcidament per aquells tocoms en general ben tranquils, sovint solitaris, en especial a certes hores del dia, ja sigui de bon matí, al migdia mentre tothom dina o bé quan la tarda ja declina, adquireix una dimensió nova, més calmada, més idíl·lica, més grata, més introspectiva.

Pocs esgambis no urbanitzats al centre d’una població important com aquest, a les nostres contrades. Potser cap.

Per extensió –quasi dues hectàrees de superfície– i també per agençament, de ben tingut com es veu tot plegat, igual els elements naturals que els afegitons posteriors de caràcter constructiu, com el bar quiosc en un extrem, la casa de cultura a l’altre, a una vora les arcades provinents del claustre d’un antic convent carmelità enderrocat en 1974, la gegantina premsa hidràulica de biga del segle XVII per esprémer les olives, la glorieta de fusta, els aparells de lleure infantil o diversos petits monuments commemoratius: al pagès garriguenc, a la sardana i a les víctimes del camp de concentració de Mathausen. Enmig d’un dels dos llacs artificials, la caseta dels ànecs, que solquen sense presses el mirall blavenc de l’aigua, amb la coberta visitada amb assiduïtat pels coloms, contribueix a reforçar l’esperit natural, bucòlic i un punt noucentista del conjunt.

Passejar entre els rengs de plataners del doble perímetre entorn dels estanys bessons i potser seure una estona en un dels bancs disposats al llarg del trajecte per gaudir descansadament de la bellesa de l’indret, poden esdevenir òptims preàmbul o cloenda d’un interesant circuit a peu pel nucli històric: porticada plaça Major, Espai Macià, església neoclàssica de l’Assumpció amb esvelt campanar, mirador del castell..

Vora mateix del Terrall, visible a través de grans vidrieres, la cafeteria Slàvia celebra el trentè aniversari de la seva obertura per part de la família Tarrats-Solé.

Un local molt agradable i de disseny modern, on es pot esmorzar a base de brioxeria o entrepans, dinar cada migdia, sopar els caps de setmana o simplement prendre alguna cosa. També acull activitats culturals, exposicions de pintura i concerts.

Els feiners ofereix un bon menú per 15 euros, els dissabtes i diumenges per 25. Cuina del país ben feta, des d’un arròs de verdures o un remenat de bolets amb espàrrecs i gambes a un fricandó, uns peus de porc o bacallà a la llauna.

Al vespre, tapes, platets i substancioses amanides.